Normalment identifiquem els llocs per les imatges que han estat més exposades. Així, es va configurant l’imaginari d’un indret que normalment pot tendir a la simplificació. Hem volgut fer l’exercici d’assenyalar també alguns paisatges que potser no són els més habituals però que tenen una bellesa extraordinària i també una memòria humana molt vinculada a la cultura d’aquest territori.
Els 5 paisatges desconeguts de Ponent
1. La Vall del Riu Llobregós
La vall del riu Llobregós conforma un territori a cavall de quatre comarques: L’Anoia, el Solsonès, la Segarra i la Noguera. Inclosa en el PEIN és un espai de característiques singulars, tant pel que fa a la seva formació geològica com al poblament vegetal que apareix en aquests terrenys, formant un conjunt molt fràgil i vulnerable. Comprèn una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central Catalana, i una de les més ben conservades. S’ha convertit en un lloc idoni per passejar, respirar i observar la natura, o bé també fer-hi activitats senderístiques recorrent-lo a peu i en BTT.
El municipi de Biosca situat a la Vall del Llobregós | Foto: www.valldelllobregós.com
2. La pedra seca a Torrebesses
Les construccions de pedra seca són un element característic del Baix Segrià i Les Garrigues, i se’n poden trobeu arreu d’aquest territori, encara avui en dia. En la seva tècnica no s’empra morter o lligam de pasta humida, sinó que l’estabilitat s’obté a partir de l’encaix dels blocs i en algunes ocasions s’omplen els espais buits amb arena. És una tècnica que es pot trobar arreu del món, però un dels principals trets que la caracteritzen és el seu context ambiental, el qual gairebé sempre té un clima sec i auster, amb poca precipitació anual i lligat a sistemes econòmics i socials basats en l’agricultura i la ramaderia de subsistència.
Torrebesses (Segrià) compta amb un gran patrimoni de construccions de pedra seca, on n’hi ha inventariades més de 200. Dins les diferents construccions que conformen el paisatge trobem els marges, masos, cabanes de volta, pous, sèquies, aljubs i el molí del Bep del Canut.
Aljub Ribot a Torrebesses | Foto: Turisme Torrebesses
3. L’Ermita de Sant Roc a Sant Martí de Maldà
L’Ermita de Sant Roc és un edifici religiós que forma part del patrimoni històric de Sant Martí de Maldà (Urgell). Es localitza als afores del municipi, al Pla de Sant Roc, al cim de la serra, antigament conegut com el Pla de Miranbó. És un exemple d’arquitectura barroca del s.XVIII, tot i que la primera església fou construïda l’any 1607 per voluntat de la senyora Montserrat Blanch. Al llarg dels anys s’hi anaren fent reformes, però quan es va acabar el llinatge dels Torrent l’ermita quedà en ruïna. Més tard, amb la guerra civil espanyola l’any 1936, l’acabaren de malmetre.
Actualment resta abandonada, i el seu estat és ruïnós. Tot i això, es dedueix la planta basilical d’una única nau que la conformava, i el petit transsepte. També les restes de la cúpula que s’alçava sobre el creuer, la coberta de volta de canó i arcs torals i l’atri que la precedia.
4. La Serra de la Llena
Al sud de la comarca de les Garrigues s’alça la Serra de la Llena, el darrer contrafort ponentí abans de les terres del Priorat i la Conca de Barberà, és l’única serra lleidatana d’entitat que pertany a l’àmbit de la Serralada Prelitoral catalana. La Serra de la Llena, que pertany a l’espai natural protegit de les muntanyes de Prades, delimita les conques ebrenques del riu Set (les Garrigues) i del riu de Montsant (el Priorat) i la mediterrània del riu Francolí (la Conca de Barberà).
Una serralada dura, seca i feréstega, que contrasta amb el paisatge de la veïna serra de Prades, boscosa i de relleus més suaus; i que des dels seus punts més alts, ens regala una fabulosa panoràmica de la comarca de les Garrigues i la plana de Lleida.
La mola del Montsant, vista des de la Serra de la Llena
5. El Bullidor a Barbens
El Bullidor, que remunta el seu origen al segle XIV, forma part del municipi de Barbens (Pla d’Urgell) i es localitza al camí de la Fuliola. Es tracta d’un petit nucli deshabitat que fins fa pocs anys només comptava amb 5 veïns, i actualment resta força malmès pel pas del temps. Tot i això, encara s’hi poden apreciar alguns elements arquitectònics, com ara les ruïnes de l’església, que s’alçà a l’Edat Mitjana sobre l’antic castell del terme.
Si hi ha quelcom que destaqui del Bullidor és el seu campanar, que formava part de l’antiga torre de l’homenatge. Entre els seus camps i séquies es perd el riu Ondara, que banya la Segarra i l’Urgell.
Et recomanem:
