Justícia adapta la regulació de les successions a l’envelliment de la población. Els abusadors per maltractament psicològic perdran el dret a la llegítima i els testadors estaran més protegits.
El “maltractament greu” ja és motiu de desheretament, però la regulació de les successions obvia el maltractament psicològic. El Departament de Justícia prepara un avantprojecte de llei que hi farà referència expressa, per evitar l’ambigüitat actual i adaptar la norma a la nova realitat social. Igual que en el cas dels maltractaments físics, el canvi de la regulació també preveu el desheretament dels legitimaris que maltractin psicològicament la parella o els pares del testador. D’aquesta manera, la llei proporcionarà més protecció als testadors, especialment a les persones grans i dependents.
Aquesta modificació estarà inclosa en l’avantprojecte de llei d’actualització del Codi civil de Catalunya que el Departament de Justícia portarà al Govern en les properes setmanes per a la seva aprovació i posterior tramitació parlamentària. L’avantprojecte incorpora altres canvis. En cas d’absència de fills, la llei només reservarà una vuitena part dels béns per a cadascun dels ascendents del testador. Això significa que, a diferència d’ara, si un dels progenitors ha mort, l’altre només tindrà dret a la meitat de la llegítima i no a la seva totalitat. El temps per a la reclamació de la llegítima també s’escurçarà, i passarà dels 10 als 4 anys.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha manifestat: “sense respecte pels pares i mares, NO hi ha dignitat. Els fills i filles que maltractin psicològicament els pares, han de saber que perdran el dret a la llegítima. No tocaran ni un euro. No podem banalitzar cap maltractament ni podem deixar les persones grans a l’estacada”.
Per la seva banda, el titular de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha posat l’accent en què “sovint les circumstàncies de maltractament, i especialment de maltractament psicològic dins de la pròpia família, fa que només un de cada deu casos es denunciï. No volem que això quedi silenciat i que la nostra gent gran se senti sola. Per això, a banda d’aquesta modificació nova del Codi civil, aquest estiu s’inicia el desplegament territorial de la lluita contra els maltractaments i el reforç de la formació dels professionals de serveis socials, els que estan més a prop per detectar i prevenir situacions de maltractament”.
Contingut
L’abús psicològic representa un de cada dos maltractaments
Els danys que perjudiquen la integritat física, psíquica, patrimonial, l’autonomia personal o qualsevol altre dret fonamental són maltractaments. Les accions que provoquen aquests danys poden ser aïllades o repetides. Es tracta, en definitiva, d’una falta de resposta a les necessitats de les persones grans. Segons l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya, els abusos psicològics sumen el 44 % dels maltractaments, seguits de les negligències (29 %), els abusos patrimonials (15 %) i els físics (12 %).
Només una denúncia per cada deu abusos
En la meitat dels casos, els autors dels abusos són els fills o altres familiars. Aquesta circumstància explica que només es denunciïn un de cada deu maltractaments, perquè les víctimes tenen por de represàlies, vergonya, sentiment de culpa per la seva dependència i un vincle emocional amb els autors dels abusos. Segons l’IDESCAT, a Catalunya hi ha més de 1.400.000 persones majors de 65 anys. Cada any, els Mossos d’Esquadra reben al voltant d’un miler de denúncies per suposats maltractaments a persones grans.
Abordatge i prevenció del maltractament a les persones grans
Treball, Afers Socials i Famílies treballa per prevenir i abordar les situacions de maltractament a la gent gran. En aquest sentit, el Departament desplega el Protocol marc i orientacions contra els maltractaments a les persones grans arreu del territori. Entre d’altres actuacions, elabora i coordina l’aplicació de guies territorials adreçades als professionals implicats en diversos àmbits (justícia, salut, interior i serveis socials, col·legis professionals) en l’abordatge d’aquest fenomen. En aquestes guies els professionals poden trobar les eines necessàries per a detectar, fer una bona diagnosi i intervenir davant una situació de risc. D’altra banda, el Govern també està treballant noves línies pel Contracte Programa 2020-2023 per prevenir i evitar l’aïllament de les persones grans, així com un programa de suport a professionals en l’àmbit dels maltractaments a aquest col·lectiu.
Des del punt de vista de la prevenció, també s’ha posat en marxa l’Acadèmia dels Sèniors, una formació integral amb l’objectiu d’apoderar les persones grans. Precisament, una de les xerrades que s’ofereix amb la col·laboració del Col·legi de Notaris tracta sobre les mesures jurídiques de protecció de les persones.
La llegítima catalana
La llegítima és una part de l’herència que, llevat de les excepcions previstes, queda obligatòriament reservada per als fills o descendents i, en el seu defecte, per als pares. El Codi civil de Catalunya estableix que la llegítima correspon a la quarta part dels béns de la persona difunta. La regulació catalana dels testaments està recollida al llibre quart del Codi civil de Catalunya.
La Comissió de Codificació de Catalunya
Els treballs de redacció del projecte de llei van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan extern, expert i plural, encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat i paritari és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.
Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, un altre òrgan assessor del Departament integrat per tots els exconsellers i exconselleres de Justícia, pels representants de les principals institucions jurídiques i per una persona experta designada per cadascun dels grups parlamentaris.
Un Codi civil viu, adaptat als temps i al servei de les persones
El Codi civil és una norma d’aplicació principal, que converteix el dret civil espanyol en una regulació subsidiària a Catalunya. Aquest Codi és viu i el Parlament de Catalunya l’actualitza per dotar-lo de la màxima vigència, perquè doni resposta legal als reptes socials d’avui. El Codi civil agrupa les normes jurídiques que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques. El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries que regulen. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008), regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat; i, finalment, el sisè (2017), a les obligacions i els contractes. Per tant, del Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d’una història mil·lenària.
