Emoció, tristesa i esperança de tornar. Les monges clarisses del monestir de Pedralbes, a Barcelona, van viure aquest dimecres l’última diada de Santa Eulàlia abans que demà passat dissabte marxin a Vilobí d’Onyar.
El trasllat de les tres germanes que hi quedaven, Immaculada, Pilar i Isaura, s’ha fet obligat en no complir la norma que diu que es necessiten almenys 5 monges per garantir l’activitat monàstica.
Com cada any per Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, les monges van rebre una delegació municipal encapçalada per l’alcalde, Jaume Collboni, que es va compromtre a mantenir la tradició i convidar-les cada 12 de febrer.
“L’última d’arribar i l’última que marxa”
“Em fa molta pena marxar perquè em sento molt arrelada a Barcelona“, va afirmar la germana Isaura. Quan va arribar al monestir eren 40 monges, i ara només en són tres: “L’última d’arribar i l’última que marxa”.
Sor Isaura se’n va “amb les emocions a flor de pell”, però amb l’esperança que algun dia podran tornar a Pedralbes: “No tinc gens d’il·lusió en la nova etapa, però l’accepto com a persona de fe. Si puc tornar, tornaria aquí. I, si no, que hi tornin les meves cendres.”, va declarar emocionada.
La germana va relatar que hi ha dos convents a Nicaragua que han fet fora les clarisses i “hi ha la possibilitat que algunes vinguin”.
En la recepció que van fer amb la corporació municipal, sor Immaculada va reconèixer que en els prop de 700 anys de vida monàstica a Pedralbes hi ha hagut “èpoques brillants i d’altres de menys lluminoses”.
La germana va destacar els acords amb l’Ajuntament per conservar el monestir i va lamentar que l’esplendor que té ara aquest monument contrasti amb la crisi de vocacions:
“Tot i que tantes persones estimen el monestir i la comunitat, les noies no han sentit la crida per consagrar-se a Déu. Com a peregrines, anirem a una altra comunitat per seguir com a clarisses el camí que Déu va obrint davant nostre.”
La tercera clarissa de Pedralbes, sor Pilar, no va poder assistir a l’acte.
