Les 121 instal·lacions catalanes subjectes al règim europeu del comerç de drets d’emissió, responsables d’aproximadament un 30% de les emissions, han reportat l’any 2018 14,5 milions de tones de CO2. Les dades també mostren que s’ha produït un dèficit de 5 milions de tones entre les emissions reals i les assignades, fet que té un cost de 113 milions d’euros al sector energètic i industrial del país.
A Catalunya, les instal·lacions incloses en l’RCDE, i de les que se n’ha validat l’informe anual d’emissions, han estat 121. En total, han emès 14.507.490 tones de CO2, que suposa una reducció de 422.720 tones de CO2 –un 2,83%– respecte l’any anterior. Aquestes instal·lacions són les responsables d’aproximadament un 30% de les emissions de GEH de Catalunya.
Contingut
Baixa l’elèctric i el ciment
La reducció s’ha produït pel descens dels dos sectors que més contribueixen al conjunt total d’emissions, l’elèctric i el ciment. La producció d’electricitat ha obtingut la baixada més important, reduint un total de 375.000 tones de CO2, que representa l’11,46%. Aquesta disminució compensa l’increment d’emissions que la producció d’electricitat a Catalunya va patir durant el 2017. I és que l’evolució d’aquest sector està altament relacionada amb el règim de precipitacions i la producció d’energia hidroelèctrica. Mentre que el 2017 va ser un any molt sec, el 2018 ha estat molt plujós, i això té un efecte directe sobre la producció i emissions del sector.
Per altra banda, el sector del ciment ha reduït les emissions en 93.000 tones, que representa el 2,88% de les seves emissions. La resta de sectors no han tingut grans variacions i es mantenen en un escenari relativament estable respecte els anys anteriors.
Un 28% menys d’emissions en 14 anys
Tanmateix, si prenem el 2005, any d’inici del règim europeu del comerç d’emissions, les emissions s’han reduït 5,5 milions de tones de CO2, que representen un 28% de reducció en els 14 anys de funcionament del règim.
Del total d’emissions, un 81% es deuen a la combustió, ja sigui en centrals de producció elèctrica com en instal·lacions de processos industrials, mentre que l’altre 19% prové d’altres processos, majoritàriament de la descarbonatació de matèries primeres.
Les emissions derivades de la combustió són les que aquestes instal·lacions tenen més capacitat per reduir a curt i mig termini, sigui millorant l’eficiència dels processos, sigui mitjançant la introducció gradual de combustibles alternatius amb un contingut de carboni nul o inferior al dels fòssils.
Comprar 5 milions de tones
Aquest 2018 ha estat encara més clara la tendència ja iniciada a l’inici del tercer període de l’RCDE pel que fa a l’augment del diferencial entre les emissions i l’assignació gratuïta. En total, les instal·lacions catalanes hauran d’adquirir i lliurar més de 5 milions de tones de CO2 per complir amb les obligacions que estableix aquest règim. El dèficit de drets es concentra al sector energètic –generació d’energia elèctrica, que no té assignació gratuïta de crèdits, i combustió.
113 milions d’euros pel dèficit
Adquirir en el mercat el dèficit de més 5 milions de drets generat el 2018, considerant el preu mig del dret el darrer trimestre –aproximadament 22 €/tCO2–,té un cost d’uns 113 milions d’euros per al sector energètic i industrial del país.
Els ajustos ja introduïts en les regles d’assignació i d’altres modificacions que la Unió Europea està introduint en el RCDE per a la dècada 2020-2030 són els que han de permetre que el preu de la tona de carboni assoleixi un valor que incentivi i doni un senyal inconfusible vers el desenvolupament de tecnologies menys intensives en emissions de GEH i representa l’elevat nivell d’exigència en termes de canvi climàtic d’aquests sectors industrials a Catalunya.
