Molts ja han tornat a la rutina laboral, però encara hi ha qui aprofita els últims dies de descans abans del setembre. Tot i la calor persistent a Catalunya, els darrers xàfecs han aportat una mica de treva, mentre bona part d’Espanya segueix en alerta per incendis. Pel que fa a les vacances de les cares conegudes, la majoria han escollit destinacions de platja per banyar-se i prendre el sol, o bé viatges llunyans. En canvi, Laura Rosel ha decidit viure l’experiència del Camí de Santiago.
Una aventura que molts trien en aquestes dates: caminar quilòmetres i més quilòmetres, buscar moments de pau, compartir esforç amb amics i, finalment, arribar a la meta dels pelegrins. La periodista catalana no fa el camí sola. L’acompanyen persones molt properes: la també periodista Maria Xinxó, la seva parella Pau Venteo, i l’amiga Neus Carreras. Tots quatre van començar fa uns dies des de Bilbao i, a través de les xarxes, Rosel comparteix instants del trajecte: paisatges, descansos merescuts i, sobretot, moltes rialles.
Però en aquest viatge li ha faltat un detall important: un impermeable. La seva absència s’ha fet notar quan, durant una etapa de 28 km entre Laredo i Güemes, els va sorprendre una pluja intensa: “Caminar sota el xàfec és molt bonic, però et deixa completament moll. Cabells, roba, sabates i fins i tot el que dúiem dins la motxilla. Nota mental: mai més deixar l’impermeable a casa”. Tot i així, la pluja els va donar una treva en els moments més especials de la jornada: la platja i el “pincho” de truita de mig matí.
El dia anterior, de Castro Urdiales a Laredo, també els havia plogut molt. Van caminar de pressa, menjar moltes patates, fer llargues estones de silenci i fins i tot cantar a taula. L’únic que van trobar a faltar van ser uns xurros.
I com que no hi ha dos sense tres, la pluja els va tornar a acompanyar entre Güemes i Santander. Tercer dia consecutiu “xops de dalt a baix”, com va resumir Rosel: “Ha plogut molt. Hem après la lliçó”.
El camí encara continua per a ells. Ara caldrà veure si el temps els dóna un respir o si els ruixats segueixen sent protagonistes. Per si de cas, que no faltin les bosses de plàstic ni el paper de diari per assecar-ho tot.
