La seu del Districte de Sarrià – Sant Gervasi acollirà el pròxim 10 de febrer la jornada ‘Sarrià i Barcelona 1921’. La iniciativa, organitzada pel Districte i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) està emmarcada dins de la programació del centenari de l’agregació de Sarrià a Barcelona.
Es tracta d’una activitat relacionada amb l’exposició itinerant ‘Sarrià i Barcelona 1921. Vers la ciutat metropolitana’, que va inaugurar-se el passat 5 de novembre al MUHBA Vil·la Joana i ara es troba, fins a l’1 d’abril, a la seu del Districte. La jornada comptarà amb la participació de Carles Puigferrat, comissari de l’exposició, i Jordi Casassas, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Barcelona.
Els ponents tractaran aquests temes: “Sarrià 1921, la culminació del procés d’agregació dels pobles del Pla a la ciutat de Barcelona. Dinàmica local versus dinàmica general” i “Catalanisme i conformació de la idea d’una Barcelona metropolitana, 1897-1921”, respectivament. Aquesta activitat forma part de la programació del Centre de Recerca i Debat del MUHBA.
Tres forces a favor i en contra de l’agregació
L’annexió al municipi barceloní de la vila de Sarrià el 1921 va ser una fita cap a la configuració de la gran metròpoli de Barcelona. Es va obrir llavors un intens debat polític, amb tres protagonistes clau, que jugaven una partida a tres bandes: els partits polítics i veïns de Sarrià; l’Ajuntament de Barcelona, i el govern espanyol. Com en tot conflicte d’aquesta mena, s’hi barrejava l’activitat pública amb una altra de despatxos, que va ser fonamental per precipitar els esdeveniments.
Des del 1897 havien succeït nombroses temptatives de Barcelona per fer efectiva l’agregació, que van acabar amb els respectius fracassos degut a les bones relacions dels ajuntaments de Sarrià amb el govern espanyol i la Casa Reial. La conjuntura política, però, va canviar radicalment el 1921, i els sectors favorables a l’annexió van aprofitar l’ocasió per aconseguir que s’aprovés el Reial decret d’agregació del poble a la ciutat del 4 de novembre de 1921. La decisió del govern espanyol va desencadenar un fort moviment d’oposició, i Sarrià va viure un dels moments de més agitació política de tota la seva història.
