Contingut
Mirem com estan les coses. El PIB català no ha parat de créixer des que va tocar terra el 2012 i fins al 2015. D’aleshores ençà el creixement ha anat minvant any rere any fins a un creixement del 2,6% l’any 2018, un creixement per sota dels que el període anterior a la crisi econòmica ens havia habituat. L’època que s’apropa és, per al professor de l’IQS, Santiago Niño-Becerra, la tercera fase de la crisi, no una nova crisi, que va començar l’any 2007, després de la fase de l’austeritat i les anfetes.
El professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, Pedro Aznar, és del parer que hi ha certs elements que donen a pensar que es pot entrar en un període de crisi o frenada de l’economia, “una època d’estancament, sense recessió, una japonització de l’economia europea”. Frenada de la indústria i les exportacions, per començar. El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Oriol Amat, afegeix uns quants indicis de crisi: “La Borsa nord-americana porta un temps molt alta, en els darrers 150 anys quan s’ha donat aquesta situació després es produeix una correcció important”. Primer indici, i segueix: “Fa uns quants anys que estem creixent, a Catalunya des del 2014, i l’economia és cíclica i per tant hi ha d’haver caiguda”. A això s’hi ha d’afegir la incertesa de la guerra comercial, el Brexit i el fet que no hi ha Govern a l’Estat espanyol ni pressupostos a Catalunya.
Indicis de frenada
Anem a pams. L’índicador més clar que preveu les frenades de l’economia és la indústria, que nota una davallada de les seves comandes amb el consegüent decreixement de la seva producció o vendes. A catalunya aquest índex s’ha apuntat una caiguda del 5,7% al mes de juny. Com a exemple, el sector automobilístic, molt rellevant a l’Estat espanyol, encadena mesos de frenades. I això no trigarà a notar-se al sector serveis, més majoritari a l’economia Espanyola. Dona això a una situació de nova crisi?
Segons Aznar, aquesta situació del motor a Espanya és una de les conseqüències de l’efecte dominó de les tensions entre els Estats Units i la Xina. “La guerra comercial entre els dos països que acumulen més PIB del món afecta tercers, com ara el motor europeu, Alemanya”, afirma. El país germà viu en gran mesura de les exportacions i les vendes de la índústria alemanya estan remetent: i si Alemanya estornuda, Europa tremola.
Manca d’eines
Aturada del comerç internacional que afecta la producció industrial, que afecta les exportacions i acabarà afectant tothom que acabarà en una nova crisi. El gran problema serà la manca d’eines per afrontar aquesta situació: “Els Estats ja han incrementat molt el seu nivell de deute públic, el cas més clar és Espanya”, dificultant la possibilitat de fer polítiques expansives.
“El deute públic espanyol el 2008 era del 40% i ara rondem el 100%”, explica Amat, per això “la política d’endeutament públic que va animar l’economia ara no es podrien activar”, diu, sobretot si es pugen els tipus d’interès. “Tenim menys eines de les que hi havia fa deu anys”, explica el professor d’Esade.
Els tipus d’interès i els diners de franc
El debat sobre els tipus d’interès en el sí del Banc Central Europeu és controvertit, perquè Alemanya o els Països Baixos consideren que el preu del diner fa massa temps que és molt baix. “Els tipus tan baixos són una bomba de rellotgeria”, diu Amat i que pot portar a una nova crisi.
Hi haurà més Quantitative Easing? “Només si la situació és prou dolenta com per justificar-ho”, vaticina Aznar. El BCE només aplicarà un QE si la inflació -o la inflació subjacent- arriba a ser negativa. Precisament aquest mecanisme és el que el professor de l’IQS anomena anfetamines. “Es va injectar en l’economia diners en vena a tipus reals negatius per guanyar temps dopant l’economia amb diners de franc”, explica el professor d’economia. Això va crear una sensació en la població de què “tot anava bé tot i la precarietat laboral”. Però tot cos accepta un límit d’estimulants i a mitjans de l’any passat “va començar el declivi”, diu Niño-Becerra. Segons el professor de l’IQS, “hem tornat a la situació del 2011 i s’haurà de fer el que no es va fer llavors”.
Amat i Niño-Becerra coincideixen en aquest punt. Dopar l’economia no té gaire sentit si no es fan reformes estructurals per millorar-la. En el cas europeu, variar els tipus d’interès té un sentit relatiu si observem els problemes que té el Vell Continent: pensions desbocades, envelliment de la població, sobredependència del sector turístic, etc. Aquests factors no tenen gaire a veure amb el preu del diner, tenen més a veure amb la política econòmica. “I el fet de no tenir ni Govern ni Pressupostos no ajuda gaire”, avisa Amat.
El que vindrà
Segons les previsions del Govern, l’economia catalana creixerà un 2,2% el 2019 i un 1,9% el 2020, un dinamisme similar al de la resta de l’Estat durant els propers dos anys. Un creixement superior al de les economies avançades i la zona euro, que esperen creixements de l’1,8% i l’1,2%, respectivament. Una previsió que pronostica una estabilització del creixement al voltant del 2% que està sotmesa “a riscos externs”, segons la Conselleria d’Economia i Hisenda.
“El Govern i la Cambra de comerç no corregiran la previsió de creixement del PIB”, afirma Amat. De cara al 2020, el professor de la UPF preveu un creixement de al voltant de l’1,5%, “que crearà ocupació, seguirà reduint l’atur”. En el millor dels casos (Govern espanyol, pressupostos catalans, Brexit controlat i alleugiment de la guerra comercial), Amat calcula un creixement del PIB per a Catalunya de l’1,9%.
Amat no creu que Catalunya s’encamini cap a una japonització de l’economia: “Si ara vénen uns anys que cau el creixement, més tard tornarà a pujar, després de tres o quatre anys de frenada tornarem a créixer”, afirma. El que està clar, és que el que passarà no serà tan profund com la crisi del 2008.
Niño-Becerra pensa que fins al 2021 “les coses seran molt macro: neteja dels balanços dels bancs, presa de decisions per quadrar els comptes públics, retallades en grans empreses…”, cosa que provocarà caiguda de l’activitat econòmica, “però el carrer no notarà els efectes fins al 2022 i 2024”. Llavors serà quan acabi de “dissenyar-se un nou model i s’implementi una nova normalitat”.
