Actualment, el genial xef Ferran Adrià no para amb una tasca divulgativa per compartir els seus coneixements i experiències després de la intensa etapa en la que va estar al capdavant de la cuina del restaurant El Bulli de Roses, escollit en 5 ocasions com el millor restaurant del món per la prestigiosa publicació britànica The Restaurant Magazine.
Des de que aquell mític santuari de la gastronomia experimental va tancar el 2011, el cuiner està en diferents fronts per mostrar la seva experimentació gastronòmica a través de projectes com la fundació El Bulli Fundation, on es reflexiona sobre innovació i cuina, la Bullipedia, una col·lecció enciclopèdica de més de 30 llibres sobre gastronomia, i donant conferències en tot el món, entre altres activitats.
L’any que ve obrirà les seves portes el Museu El Bulli 1846, en el mateix restaurant en el que l’innovador cuiner va oferir durant 28 anys la seva forma revolucionària de veure la cuina. Serà un centre per preservar el llegat d’elBulli amb una plataforma en línia per accedir a tot el material audiovisual i fotogràfic.
Preguntat en el programa La tarda de Catalunya Ràdio, Ferran Adrià diu que en cap moment es penedeix d’haver tancat el restaurant. “Nosaltres teníem una missió, que era buscar els límits de l’experiència gastronòmica, i el 2009 vam arribar a aquest sostre“, diu el que va ser el xef de El Bulli.
Adrià explica que tothom li demana si s’hi podrà reservar taula, però no serà el cas, ni tant sols per a fer-hi una degustació ja que suposaria una infraestructura com muntar de nou un restaurant.
Sobre aquesta època recorda els àpats que feien l’equip del restaurant, amb un menú que no valia més de 3 € i posa l’exemple dels fideus amb musclos, que podia ser perfectament un plat habitual dins de les menges diàries dels cuiners.
Més d’una dècada després de revolucionar la gastronomia mundial, Adrià nega que la cuina creativa estigui esgotada i considera que la Xina en serà el futur. Només per dimensió, ja n’és una raó de pes. A més, diu que li sorprèn les cuines creatives que s’estan fent a països com Corea, Mèxic, Eslovàquia i Perú.