Encara podem veure alguns comerços antics que conserven els seus propietaris i els seus productes tradicionals. Malgrat això en queden pocs, però què és exactament un establiment de tota la vida?
El petit comerç té una gran importància en el teixit econòmic i social de Catalunya, ja que, tradicionalment, ha estat un element vertebrador de la vida quotidiana de pobles i ciutats. Hi ha bon nombre de botigues que conserven l’aspecte originari i poden considerar-se de valor patrimonial (per interès històric i, sovint, artístic).
De tots els establiments de proximitat, predominen els vinculats a l’alimentació, començant per restaurants, fondes, hotels i cases de menjar. Tot i que no sempre han gaudit d’un reconeixement explícit , en bona mesura són responsables de la pervivència de moltes receptes tradicionals. Formen part d’aquesta llista el 7 Portes, Can Culleretes, Pitarra o Can Lluís de Barcelona. També la Fonda Europa (Granollers); el Tall de Conill (Capellades) o la Fitorra (Vilanova i la Geltrú), tots ells amb més de 100 anys d’història.
Per comprar pa de tota la vida a Barcelona es pot anar a la Fleca Balmes o el Forn Mistral. De forns i fleques fidels a l’ofici i la tradició se’n conserven un bon grapat a Catalunya com el Forn Can Geroni (Vilanova del Vallès), el Soler (Vic), el Jaume Monell (Manresa) o Cal Pelegrí (Sant Pau d’Ordal). També són força nombroses les pastisseries centenàries com la Boadella (Banyoles), la Ferrer (Olot), la Valero (Riba-roja d’Ebre i Móra d’Ebre), Can Tuyarro (Santa Coloma de Farners) o la Castelló (Girona), famosa pels seus Miralls de Santa Clara.
Altres establiments vinculats a la tradició comercial catalana són els colmados, també anomenats colonials o ultramarins perquè estaven especialitzats en productes d’importació. No se’n conserven molts, però La Confiança, a Mataró, és un dels més valuosos. Projectada per Puig i Cadafalch l’any 1894, manté la decoració modernista intacta.
Així,doncs, a la pregunta què és exactament un establiment de tota la vida? Només cal visitar aquests establiments per descobrir-ho. Al grup cal sumar-hi farmàcies (com la Franquesa, de Barcelona), adrogueries (com la Boter, de Badalona) o botigues de teles (com la Sastreria Queralt, de Reus). I fins i tot cereries, com la Subirà de Barcelona que data del 1761.
