El periodista de TV3 Espartac Peran acaba de publicar el seu primer llibre “Tres desitjos abans de morir”, on explica la seva relació estreta amb la mort, que va tocar la seva família per primer cop amb la mort sobtada del seu germà gran als 9 anys d’edat.
El famós presentador de la tele catalana ha explicat aquest darrer cap de setmana en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que recorda una infància diferent a la dels seus companys de classe a la seva escola de Mataró on va néixer. Mentre els seus amics anaven a la platja el diumenge, ell anava amb els seus pares, el seu germà Daniel i la seva germana Walkiria al cementiri, a recordar el seu germà Eliseu a qui no havia conegut.
El periodista, de 50 anys, que actualment forma part de l’equip de direcció del concurs de TV3 Atrapa’m si pots, explica que des de la mort del seu germà en un accident, els seus pares no van tornar a ser els mateixos. “La llosa d’una mort tràgica costa molt de superar” diu el recent estrenat escriptor, que a través de la seva experiència personal fa una reflexió sobre la forma actual que tenim d’afrontar la mort d’una persona estimada o la d’un ésser estimat d’algú a qui apreciem.
“Ens creiem tant moderns que hem evitat el ritual de la mort”, lamenta el nou autor. Peran defensa la necessitat de parlar de la mort amb naturalitat i de recuperar aquestes petites cerimònies que tradicionalment han acompanyat el dol amb la pèrdua d’un ésser estimat: “hem de donar espai per als pensaments, encendre una espelma, agafar-se de la mà” per tal de recordar la persona que hem perdut.
Un altre aspecte que el periodista destaca és el condol. Segons Peran, “ens preocupa molt quedar bé. Quan diem t’acompanyo en el sentiment, en sentit literal, ens estem comprometent a una responsabilitat molt alta. Estem dient que en els propers anys tindrem una implicació emocional amb aquesta pèrdua i no es correspon exactament amb el tipus d’acompanyament que probablement podem oferir”.
L’ex presentador durant 8 anys del magazín de tardes Divendres considera que és més encertat fer gestos com donar la mà i prou o mostrar acompanyament amb la mirada per mostrar el condol. “Estiguem a disposició de la persona que ha perdut algú. No patim per les paraules, el gest és molt més interessant”, diu l’Espartac.
Ell que ha viscut a la seva família tan de prop la pèrdua del germà reivindica el record de les persones estimades d’una forma natural. El periodista porta de tant en tant els seus fills, la Clàudia de 7 anys i l’Adrià, de 4 al cementiri per visitar el nínxol on reposen els seus pares i el seu germà. “El netegem i els hi posem flors. Els meus fills ho veuen i els hi agrada. Ho normalitzen”, comenta Peran.
