Després que la vostra candidatura s’imposés a la candidatura encapçalada per la també cineasta Neus Ballús, hi haurà col·laboració amb la candidatura derrotada?
La relació va ser molt, molt bona, des de l’inici, d’ençà que vam decidir presentar-nos les dues candidatures i, a més, teníem molts punts en comú. Un cop vam guanyar nosaltres, hem intentat ajuntar idees i, evidentment, espero que puguem col·laborar plegats perquè és una candidatura esplèndida. Amb el qual, per mi, espero que vinguin a treballar amb nosaltres, també.
Aquestes eleccions a l’Acadèmia van comptar amb una participació històrica. Quin motiu explicaria aquest fet tan singular?
Va haver-hi una participació molt espectacular, la qual cosa és molt bona. Jo penso que després de molts anys amb diferents juntes que, de sobte, que es presentin dues candidatures, una cosa bastant insòlita també, això va fer que la gent s’animés a participar. I, també, perquè estem en un moment molt difícil i crec que tothom té ganes d’intentar arreglar-ho. I les dues candidatures oferien això: obertura de l’Acadèmia als acadèmics i acadèmiques, participació, horitzontalitat,… I com que les dues oferíem això, penso que això va animar molta gent a participar. Però sí que hi havia aquesta il·lusió pel fet que s’obrís l’Acadèmia a la gent que en forma part.
Arrossegaves una llarga experiència prèvia en llocs de responsabilitat, per exemple, com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol. Suposo que ha estat un element decisiu per presentar la teva candidatura?
Sí. La veritat és que els anys d’experiència com a vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol i de secretària de la Junta anterior de l’Acadèmia del Cinema Català amb Isona Passola va ser un dels motius que em va impulsar a presentar-me. Realment, jo havia estat fent un màster de deu anys de com funcionaven les Acadèmies i vaig pensar, “Potser és el moment d’intentar posar-ho en pràctica.” I per això em vaig presentar.
Ara que estàs al capdavant de l’Acadèmia del Cinema català, quines mesures immediates teniu previstes engegar la nova Junta?
A mi m’ha fet molta il·lusió comprovar que els mitjans estaven molt pendents de nosaltres. Ara ha arribat el moment de posar-nos a treballar. La primera cosa que farem des de la Junta serà muntar grups de treball, ja que el dia a dia se’ns menja a la Junta. I, també, ampliar, començar a fer reunions tant amb institucions com amb totes les associacions, de fet ja n’hem fet unes quantes. A més, també, començar a treballar en els Gaudí de l’any vinent. I, també, intentar d’ampliar el nombre de socis i sòcies. Com més serem, més força tindrem.
Un dels punts primordials del sector audiovisual català és el seu infrafinançament. Si ja heu mantingut contactes amb la Conselleria, quines reclamacions els hi heu traslladat per intentar resoldre-ho?
Algunes reunions ja les hem fet, altres les farem aviat. I sí, ho tenim previst. Hem d’anar tots plegats més que demanar, a treure pit una miqueta del cinema que fem, del talentós que és el cinema que fem, de com està present a tots els festivals internacionals. Evidentment, jo penso que hem de treure pit d’això i crec que des de les institucions també en són conscients d’això. Aleshores hem de buscar la forma que aquest talent el puguem finançar i que es pugui crear una cinematografia forta i variada i que faci tota mena de cinema. I això és el que intentarem.”
Es posa de manifest una amarga paradoxa. Tenim un cinema multipremiat, però després tenim un percentatge de taquilla més aviat petit. Com es pot redreçar aquesta situació?
Bé. Aquí també hi entra molt el tema del finançament que dèiem. Com hem de competir, ja no només les pel·lícules catalanes sinó les europees en general, amb els monstres de les pel·lícules americanes. En aquest sentit, és complicat que l’espectador se n’assabenti d’aquella pel·lícula que s’estrena. Sí que penso que potser estaria bé tenir la complicitat de la televisió. Perquè hi ha algunes cadenes privades que les seves pel·lícules fins i tot te les posen a les sopes. No dic potser que siguem tan agressius, però sí que penso que podem arribar a algun tipus d’acord per fer més promoció del nostre cinema.
Abans esmentaves el Cicle Gaudí, una iniciativa d’èxit. Aquest seria un dels grans encerts de la Junta anterior presidida per Isona Passola, no?
Sí. El Cicle Gaudí va ser una cosa que va iniciar la Isona Passola. Pensa que el nombre d’espectadors al Cicle Gaudí ha estat fins i tot superior a la mitjana d’espectadors que ha tingut el cinema a les sales el darrer any. És més, l’hem de fer créixer més a altres poblacions, s’ha d’intentar fer-ho com a mitjà educatiu, que es pugui fer amb la gent més jove, un passi pels estudiants de Primària o Secundària. Que comencin a acostumar-se a veure un altre tipus de cinema i a veure cinema del seu país, que està molt bé. I així creem nous públics, que és un dels nostres objectius.
La darrera edició dels Premis Gaudí ha posat de manifest que hi ha hagut una reculada progressiva pel que fa a pel·lícules en català. Hi ha manera de revertir aquesta situació?
Això és un tema que ens preocupa moltíssim perquè fa deu anys hi havia moltes pel·lícules rodades en català i amb pressupostos molt grans i ara cada any va reculant això. Penso que des de la Generalitat ja se n’han adonat i hi estan posant remei i jo he vist molt bona predisposició per part de la Conselleria. No pot ser que el finançament hagi anat caient, sobretot de TV3, els darrers anys. Estic convençuda que molta gent hagués rodat en català si hagués tingut el finançament adequat des de Catalunya. I això ho volem potenciar perquè, evidentment, el cinema en català és una de les prioritats.
Suposo que el nou càrrec de presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català repercutirà negativament en la teva feina com a directora de cinema, no?
Jo sempre ho dic. Treballo a la Universitat, sóc directora del Grau de Comunicació Audiovisual a la Blanquerna, faig classes i m’entusiasma i m’encanta, i això és la meva feina. A l’Acadèmia també m’entusiasma, tinc moltes ganes de fer coses juntament amb la meva Junta i tenim molts projectes i no m’importa dedicar-hi moltes hores. I potser sí que em repercutirà una miqueta en la meva feina com a directora. Però n’era conscient, eh, quan em vaig presentar.
El Govern català va aprovar una taxa a les teleoperadores que va donar liquiditat al cinema català, però aquesta mesura va ser tombada pels tribunals espanyols. Hi ha previst reprendre aquesta mesura o aplicar-ne alguna de semblant?
Ha sigut un gran baló d’oxigen per a la indústria, però es va tombar. A mi m’agradaria que la posessin a tot l’Estat, ja no només a Catalunya, i que es busqués una via alternativa al finançament al nostre cinema, claríssim. També tinguem clar una cosa, el cinema ingressa molt més que la despesa que representa pel Ministeri o la Conselleria. No és només una catifa vermella i uns vestits, això no és més que la punta de l’iceberg. És tota una indústria on hi treballen milers, desenes de milers de persones.”
També ens trobem que Madrid fagocita molt el talent català, no només a través de les televisions privades sinó ara també amb les grans plataformes, no?
Totalment. És una llàstima que s’hagi perdut l’oportunitat de tenir una de les plataformes aquí. La veritat, això és un tema que ens preocupa moltíssim. No pot ser que el nostre talent se’n vagi a Madrid perquè hi ha més feina allà. Això és el que et deia al principi, que ens hem d’unir totes les associacions i treballar conjuntament amb la Conselleria, TV3 i tots els actors que puguin estar implicats en això i intentar tornar a tenir aquí una indústria forta.
Ets també sòcia fundadora i impulsora de CIMA (Asociación de mujeres cineastas y de medios audiovisuales). Què en penses que el paper de la dona en la indústria audiovisual catalana sigui una mica minso?
A veure, en la indústria catalana i en la indústria del món! No és una mica minso, és miserable. Ja et dic, directores, productores i guionistes, encara, però si entrem en altres especialitats com fotografia, so o música, és gairebé inexistent. I això és injust, ens estem perdent la mirada de la meitat de la població. Per primer cop una dona guanya la Palma d’Or de Canes i sembla que aquest any estem en un bon any, però si et poses a mirar els tant per cent, segueixen sent miserables. A mi m’agradaria que els percentatges s’acostessin més al cinquanta.
Abans esmentaves que ja havíeu tingut contactes amb la Conselleria de Cultura i que havíeu notat una bona predisposició. Teniu bones sensacions del nou Govern, doncs?
Jo en tinc una molt bona sensació del nou Govern. L’entrevista que vam tenir amb la consellera em va semblar que tenien moltes ganes de fer coses, que remàvem cap al mateix costat. I espero que aquestes intencions es materialitzin i aconseguim millorar les coses en tots els sentits, no només en el finançament, sinó també en moltes altres coses: temes d’educació o la creació de l’Estatut de l’Artista. Ja s’està fent el cens de l’artista, una cosa molt reivindicada i molt necessària que millorarà molt la vida de la gent que es dedica al foment de la cultura.
Tenint en compte que la realització de pel·lícules s’ha vist aturada per culpa de la pandèmia, com es preveu la pròxima edició dels Premis Gaudí?
Pot ser un any complicat de producció i també d’estrena. Ha sigut un any molt difícil, tant de producció com d’exhibició, però jo crec que al setembre s’animarà tot. En un any de pandèmia, segurament sí que hi haurà una baixada de produccions, però hi ha hagut molt bones pel·lícules que aquest any ja s’han estrenat o pel·lícules que s’estrenen al setembre o octubre. Penso que hi haurà una bona collita tenint en compte de l’any d’on venim.”
Tu també podries ser part afectada, ja que tens una pel·lícula pendent d’estrena, ’15 horas’, no?
Acabada està, va estar al darrer Festival de Màlaga i va guanyar el Premi Signis. Però ja veurem… perquè estan les coses molt difícils per estrenar les pel·lícules, ara, hi ha un embut de pel·lícules per estrenar i les sales són les que hi ha. Hi ha el que hi ha. Espero que sí, que la pugui estrenar per estar en aquesta edició dels Premis Gaudí.
