El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (Copec) ha subratllat en un comunicat que en l’escenari excepcional que ha creat la pandèmia de la Covid-19 “és més important l’acompanyament i seguiment personal i emocional” de l’alumnat “que l’estrictament acadèmic”.
Contingut
Els tutors han de fer un acompanyament emocional tenint en compte totes les realitats que viuen els nens i nenes.
A parer de Copec, els tutors han de “prioritzar” l’acompanyament emocional dels alumnes atenent les diferents realitats emocionals que poden travessar, i pel que fa a la matèria docent, el col·legi considera que en aquests moments “el més important no són els continguts, sinó mantenir la curiositat i treballar des del confinament els hàbits o rutines que predisposin a l’aprenentatge”.
Existeix una bretxa tecnològica entre famílies molt significativa
Copec subratlla que la situació ha fet més evident la bretxa tecnològica i la dificultat d’alguns alumnes de seguir les classes en línia, i en aquest sentit apunta que no n’hi ha prou amb lliurar material tecnològic a les famílies, sinó que també cal que els adults puguin acompanyar els fills en l’ús d’aquestes eines.
També afirma que cada alumne s’ha d’adaptar a unes rutines i uns horaris “diferents i amb un cert grau de variabilitat”. Això demana, a parer de Copec, “flexibilitzar l’atenció docent a les diferents realitats de l’alumnat”.
Finalment, el col·legi indica que el nou plantejament d’ensenyament-aprenentatge exigeix augmentar la qualitat de les reunions i coordinacions entre els diferents equips docents de les escoles, “donant una visió cohesionada de la tasca docent i elaborant una proposta coherent i dinàmica d’ensenyament en la distància”.
Aprendre a pensar, conèixer i saber
En aquest sentit, des del col·legi assenyalen que els infants, adolescents i joves tenen la possibilitat de “millorar la capacitat d’aprendre a pensar, d’aprendre a conèixer i d’aprendre a saber des d’una realitat viscuda amb intensitat”. A més a mes, conclouen que el confinament ofereix una “oportunitat d’adaptació i la necessitat d’una mirada focalitzada i optimista, la vivència d’uns valors humans… un conjunt d’intangibles que de ben segur afavoriran el desenvolupament de la persona”.
