En una consulta de fisioteràpia, es veuen molts erros habituals que repercuteixen en els bons resultats del tractament i, per tant, en la bona recuperació del pacient. Compartim els errors més freqüents, que també són de fàcil solució:
Acudir exigint tècniques concretes. És freqüent que hi hagi tècniques que es posen de moda, i hi ha persones que acudeixen al fisioterapeuta demanant una tècnica o tècniques concretes. Això és un error. Les tècniques són eines que funcionen quan s’usen bé, però no són útils de veritat si s’empren sense raonament ni valoració.
Acudir amb pressa. Hi ha qui va amb presses al fisioterapeuta. Volen tot ràpid, ja, sense donar temps per a pensar, valorar, reavaluar, aplicar el tractament de la manera adequada i intercanviar informació entre fisioterapeuta i pacient.
Quedar-se únicament amb el tractament passiu. Hi ha moltes tècniques de fisioteràpia que no necessiten la participació activa del pacient, però aquesta és només una part del tractament. Per al millor resultat, el pacient ha d’implicar-se activament, i el fisioterapeuta donar pautes d’exercici i consells de cures per a la vida diària.
No donar importància al diagnòstic fisioterapèutic. Si et fa mal l’esquena i només vas a què et donin un massatge, sense analitzar d’on ve el problema i com es pot abordar, la recuperació no serà bona.
Falta d’higiene personal. Un tractament sanitari requereix sempre que tant el professional com el pacient estiguin degudament endreçats.
No acudir a un professional. La fisioteràpia només pot exercir-la un fisioterapeuta titulat i col·legiat. Acudir a altres professionals no habilitats, per descomptat que no ens dona cap garantia ni seguretat.
No seguir les indicacions rebudes. En el tractament de fisioteràpia, els objectius han de ser consensuats. És bàsic que segueixis les seves indicacions i consells, i preguntis allò amb què no estiguis d’acord.
Gestiona les teves emocions en la tornada a l’escola dels fills
Avui 9 de setembre comença el nou curs escolar i és un moment on afloren les emocions tant dels nostres fills com de nosaltres que en som pares. Tots tenim records de quan anàvem a l’escola, sensacions i emocions que queden en el nostre interior, tot i que faci molt...