Tots sabem que el turisme està passant per uns moments complicats. La pandèmia mundial que ens assetja sembla que no vol recular i el sector turístic n’està patint les conseqüències d’una manera especialment dura. Les empreses han d’innovar i ajustar les seves estratègies competitives a la nova realitat que ens ha tocat viure, però no és senzill i menys en un sector que potser no ha fet els deures pel que fa a la digitalització dels seus serveis.
Paradoxalment, és en aquest context digital on el turisme pot tenir una bona oportunitat per reinventar-se o, si més no, per explorar una nova realitat (virtual) en això que ara anomenen el metavers.
De fet, amb tothom amb qui he parlat en detall d’aquest tema ha tingut la mateixa reacció que vaig tenir jo en assabentar-me de què era això del metavers. No obstant això, a mesura que he anat investigant sobre el tema he descobert un món apassionant on es barregen tecnologia, innovació, negoci i, per què no dir-ho, especulació.
Però anem a pams, què és això del metavers?
Un metavers és un espai de realitat virtual en el qual pots interactuar amb un entorn generat per ordinador i amb altres usuaris. Però què el fa especial? Doncs, en primer lloc, és un espai virtual. Pots explorar-lo mitjançant un ordinador, una consola de videojocs, un mòbil, unes ulleres de realitat virtual o d’altres dispositius, experimentant gràfics i so en 3D, tecnologies que avui en dia tenim al nostre abast. En segon lloc, la persistència. El món virtual està disponible quan el vulguis visitar i pot canviar-se afegint-hi o eliminant objectes (qualsevol cosa que pugui ser representada per ordinador) i aquests canvis es mantindran al seu lloc una altra vegada que el visitis. Cada metavers dependrà del contingut generat pels usuaris (creacions digitals i històries personals) de la mateixa manera que ho fan les xarxes socials avui en dia. En tercer lloc, el metavers és social, és a dir, podràs connectar amb persones mitjançant avatars i interactuar-hi de forma virtual. Potser la idea de socialitzar i conèixer altres persones i tenir la sensació d’estar amb elles en persona no és tan dolenta en un entorn postpandèmic. En quart lloc, la possible connexió del món virtual amb el món real. Una persona podrà fer funcionar una màquina en el món real, interactuant amb la seva còpia virtual al metavers. I, en cinquè lloc, sembla una expansió natural d’internet.
La primera vegada que vaig sentir a parlar d’aquest terme a principis del 2020 vaig pensar que era una bogeria sense sentit ni futur que intentava aprofitar el confinament general de la població per donar a conèixer un nou univers digital. Confesso que va ser la primera impressió d’algú que va observar amb escepticisme els primers anys de les criptomonedes. Error.
Durant les últimes setmanes, hem viscut un boom de notícies que parlen sobre el metavers i l’han convertit en trending topic mundial. Terrenys virtuals venuts per més de 2 milions de dòlars, iots virtuals venuts per més de 600.000 dòlars, empreses com Adidas, Microsoft, Roblox invertint en mons virtuals, particulars invertint ingents quantitats de diners en art virtual… Una autèntica bogeria… O no.
Raons per a no menystenir el metavers
Però això del metavers no és nou. Fa ja pràcticament vint anys que convivim amb metaversos, com el proposat al videojoc Second Life, que no han tingut la notorietat que sembla que prenen ara. Per què ara sembla que pot tenir una oportunitat? Des del meu punt de vista per dues raons principals. La primera és que el gegant tecnològic Facebook (ara Meta) i el seu president, Mark Zuckerberg, semblen haver fet una aposta estratègica (potser la més important d’una gran empresa des que va començar aquest segle) pel metavers i aquest fet està generant cert hype als mercats. La segona, el desenvolupament de la tecnologia blockchain, que permet als usuaris dels metaversos basats en aquesta tecnologia especular sobre béns arrels virtuals i els ara anomenats tokens no fungibles (NFT) de forma segura i fer pagaments amb criptomonedes.
El potencial del metavers com a generador de noves oportunitats
I és aquí on penso que les regles del joc han canviat. El capital està veient potencial de negoci en aquest entorn i analistes de Bloomberg, entre d’altres, parlen ja del metavers com la gran propera plataforma tecnològica amb un potencial d’expansió sense precedents que ja quantifiquen en uns 800.000 milions de dòlars per al 2024. Parlen de l’oportunitat de mercat que es generarà en encapsular entreteniment en viu com esdeveniments esportius, concerts, esdeveniments culturals, sense oblidar la capacitat de generació d’ingressos per publicitat d’aquest tipus d’entorn.
Sembla, doncs, que aquest nou món de convergències dels regnes físics i digitals presenta una gran oportunitat de negoci on empreses de pràcticament tots els sectors poden capitalitzar noves fonts d’ingressos, però, com que tota moneda té dues cares, ja ha sortit una legió d’escèptics que només veu una gran bombolla en això del metavers.
El temps posarà cadascú al seu lloc, però encara recordo titulars de finals del segle passat on es titllava internet de moda passatgera, sense futur i es dubtava del potencial d’internet per generar negoci. Després van venir Facebook, Google, YouTube… La resta és història.
La nova revolució del sector turístic
I és en aquest punt on em torno a preguntar si el sector turístic pot deixar passar l’oportunitat de fer una aposta estratègica pel metavers i aprofitar aquest moment per fer front a una digitalització absolutament necessària. Potser és moment d’aprofitar l’avinentesa per pujar a un tren on sembla que només han comprat bitllets de primera les grans empreses tecnològiques del planeta, que, dit sigui de pas, són les empreses amb major capitalització borsària del món i les que millor s’han sabut adaptar als canvis que han portat la globalització i la digitalització en els últims vint anys.
Haurien de comprar les cadenes hoteleres parcel·les virtuals a algun dels principals metaversos que sembla que comencen a fer fortuna, com Decentraland o The Sandbox, i construir-hi hotels virtuals?
Haurien d’oferir els seus serveis en algun d’aquests nous mons les empreses del sector turístic? Es poden vendre tours virtuals? Experiències immersives? Visites a museus que exposen obres artístiques en format de NFT? El ventall de possibilitats que es presenta és immens.
La meva reflexió és que si les empreses han estat capaces d’adaptar-se i oferir els seus serveis a internet, per què no haurien de ser capaces de fer-ho ara al metavers?
Des del meu punt de vista, és qüestió de temps que persones amb visió, talent i esperit innovador emprenguin nous reptes empresarials i surfegin aquesta onada perquè el món va d’això: cadascú ha d’esperar la seva onada i, quan arriba, l’ha de saber aprofitar.
Ara la gran pregunta és saber si el metavers és l’onada que necessita el sector turístic per revifar, però, com diria el gran Bob Dylan, la resposta, amic meu, està en el vent.
