El nombre de gossos registrats a Espanya ha augmentat considerablement des de la pandèmia, arribant a la xifra de 9,3 milions. Avui el gos està integrat a les dinàmiques familiars, les seves rutines i plans d’oci, i cada vegada són més les ciutats considerades dog friendly, i més grans les destinacions que compten amb activitats turístiques que admeten gossos.
Bona part dels propietaris de gossos viatjaran amb la seva mascota aquest estiu i, previsiblement, molts d’aquests desplaçaments seran per carretera i sense la protecció adequada. I és que tenir una mascota implica conèixer una sèrie de normes perquè les vacances siguin segures.
El mitjà de transport més usat és el cotxe, però la majoria de les persones comet errors per desconeixement, incorrent en mals hàbits tan quotidians com permetre que el gos viatgi al seient de copilot, que vagi lliure als seients del darrere o traient el cap per la finestreta, cosa que pot comportar problemes seriosos, i per descomptat multes. A més, i en un altre ordre de coses, és també molt important acostumar l’animal al cotxe perquè es pot marejar. Per això, abans d’un viatge llarg, cal anar fent distàncies curtes perquè s’habituï. Cal familiaritzar-lo amb petits, però efectius, trucs casolans com tenir-lo obert a casa i deixar llaminadures a dins perquè vagi agafant el costum.
Contingut
La importància de l’arnès al cotxe
Parlant en xifres, el 50% de conductors desconeix la regulació que s’aplica als nostres peluts que poden comportar infraccions com la de portar el gos solt o de peu a la finestra són situacions de molt risc davant qualsevol imprevist, i comporten multes des dels 80 als 200 euros; la pèrdua de 6 punts del carnet, i fins a 500 euros en els casos més greus.
Una investigació sobre el transport de gossos en vehicles, impulsada per l’empresa guipuscoana Babyauto en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, conclou que la clau és utilitzar bones corretges i arnesos, i que hi ha un problema greu de seguretat per al gos i per a la resta de els ocupants del vehicle motivat per l’incorrecte ús dels dispositius de subjecció, ja que s’ha pogut demostrar el risc que suposa confiar en simples corretges ancorades al cinturó de seguretat, perquè davant de qualsevol impacte o frenada, es trenquen per les parts més febles i provoquen que el gos surti projectat.
Mai cal lligar-lo des del collaret, sempre amb un arnès o ficat en un transportí. Tot i això, a més d’aquesta seguretat, és recomanable donar-li aigua durant el trajecte, fer parades perquè pugui moure les potes i poder fer les seves necessitats fisiològiques.
Per triar un transportí, com a denominador comú, és important que permeti sempre una bona ventilació i subjecció de l’animal, i cal considerar la mida i el material d’acord amb el volum de cada mascota i les necessitats puntuals. Cal tenir en compte que el pes pot modificar els preus i els espais del tren. Als trens de llarga i mitja distància, els animals de companyia que no pesin més de 10 kg, viatjaran amb el seu propi bitllet, no ocupen plaça i han d’anar en transportí. Tot i això, el cas de peluts d’entre 10kg i 40kg, el servei només està habilitat en alguns trajectes de destinacions com Madrid, Barcelona, Màlaga, el gos podrà viatjar al seient del passatger sense transportí i la companyia li lliurarà un kit de viatge.
El transportí, un bàsic per el tren
A l’hora de viatjar amb tren cal tenir en compte també les característiques pròpies de cada animal ja que cal prioritzar el seu benestar i seguretat i tenir en compte que es traurà a l’animal de la seva zona habitual de confort, cosa que pot generar alguna situació de por i estrès al nostre pelut.
Si el mitjà de transport escollit és l’avió o vaixell, el tema es posa més complex. Per començar, el gos ha de portar el seu “passaport” en regla, que no és res més que la seva cartilla de vacunació. És important tenir en compte aspectes com passaports veterinaris, microxips, vacunes i pes de l’animal. Fins a 8 quilos, incloent-hi el transportí, pot anar en cabina acompanyant el seu amo, però si el pes és més gran, ho hauran de fer al celler i en aquest cas, el transportí per a aquest tipus de viatges ha de ser resistent, impermeable, completament segur i adaptat a la mida de l’animal.
Moltes vegades, si el gos pateix de marejos o tendeix a ser nerviós, els experts recomanen emprar medicació per relaxar-lo, però sempre, sota prescripció del veterinari. A més, és obligatori avisar la companyia aèria del viatge d’un gos, ja que només en poden volar dos a cada avió, i són ells els que assignen els seients.
Pel que fa als vaixells, els que no són creuers perquè llevat de casos puntuals no estan permesos, han de portar morrió. Viatgen a coberta, en espais arrecerats de la pluja i el fred, i es permet als seus amos fer-los companyia una vegada en trajectes de menys de quatre hores, i dues vegades si els trajectes són més llargs.
Finalment, s’ha de mirar sempre la normativa de cada mitjà de transport i llegir bé la lletra petita. És aconsellable posar-vos en contacte prèviament amb els operadors del viatge, fins i tot abans de comprar els bitllets o reservar allotjaments, assegurant primer tots els requisits i possibilitats per tenir un viatge sense complicacions.
