El MACBA de Barcelona presenta fins al 25 de setembre un projecte cinematogràfic per qüestionar la jerarquia de l’ésser humà sobre la natura en el context de l’emergència climàtica.
Com podem entendre l’existència, més enllà de les nocions de natura i món que ens va llegar la Il·lustració? Com podem acostar-nos a tot allò que existeix sense prioritzar el subjecte i la seva suposada sobirania sobre la resta de les espècies? Corpus Infinitum aplega el treball cinematogràfic col·laboratiu dels artistes Denise Ferreira da Silva i Arjuna Neuman.
Corpus Infinitum presenta una sèrie de pel·lícules en les quals, a partir dels quatre elements –aigua, terra, foc i aire–, els artistes reflexionen sobre una existència interdependent, apostant per un temps i uns valors que reimaginin el coneixement i la vida d’una altra manera, des d’una perspectiva multiespècie. La mostra inclou instal·lacions de les pel·lícules que han realitzat fins avui: Serpent Rain (2016), 4 Waters – Deep Implicancy (2019) i Soot Breath // Corpus Infinitum (2020), així com material d’arxiu que hi està relacionat.
En aquestes pel·lícules, la composició i descomposició del món s’estructura a través dels quatre elements de la natura. Són composicions fractals, que se situen entre l’univers quàntic, l’orgànic, la història i la cosmologia, inspirant-se en les arts visuals, les ciències i la filosofia. Les obres són un compendi de micropaisatges i macropaisatges, d’animació i imatges d’arxiu de caràcter documental, muntades d’acord amb referències que van de la mecànica quàntica al blues, passant per filosofies diverses, per maneres de saber contrahegemòniques, per la física clàssica, la teoria colonial i la cartomància.
L’obra de Ferreira da Silva i Neuman es construeix a partir de la recerca combinada d’aquests creadors, filòsofa i artistes, i de la visió planetària del món que té Ferreira da Silva com un tot o un plenum, un corpus infinitum, un terreny complex. Com a experiments d’entrellaçament i noves vies per al «pensament del món», l’obra de Ferreira da Silva i Neuman proposa alternatives a les conseqüències destructives del coneixement occidental derivat de la modernitat.
Què suposa desordenar el pensament occidental? Quins altres sistemes del coneixement –a través de cultures, temps, espai i forma– podem aprendre, aprehendre o reaprendre? L’obra critica la llarga persistència d’estructures sistemàtiques colonials i capitalistes, qüestionant el seu efecte sobre l’ecologia, formes d’extractivisme, el territori, l’esclavitud, la sobirania i la migració.
Corpus Infinitum està pensada per conduir a l’espectador a una reflexió intel·lectual, resulta una sorpresa ja que no se sap bé quina serà la reacció del públic, ni a quin tipus de reflexió o emoció els conduirà.
Cal entrar en aquest espai, posar-se còmode i deixar-se portar pels elements, cadascun representat amb un símbol que sura al mig de la pantalla. El temps no és lineal, sinó que acobla un espai infinitament explosionat on tota pel·lícula, tota imatge, tot so, existeix a través dels altres. Un tot que pot veure’s amb els ulls, amb el cor o amb les entranyes.
