La paraula “Talent” prové del llatí “talentum” i designava a l’origen, una certa moneda d’or que era molt “valuosa”.
Totes les persones tenim un talent ocult encara que no siguem conscients, i com a pares, és el nostre deure detectar en quin àmbit destaquen més els nostres fills o quina característica o habilitat els fa ser diferent dels altres, i proporcionar-los les eines i el context adequat perquè puguin desenvolupar-ho. A vegades, cometem l’error d’apuntar-los a una infinitat d’extraescolars diverses, amb la finalitat que vagin provant fins que trobin la que més els agrada, tot i que hem de pensar que no es tracta de saturar-los. L’important és tenir en compte l’opinió dels petits i observar-los atentament, ja que si som capaços de treure partit als seus talents, els farem sentir més segurs i feliços.
Per a ajudar-nos en l’àrdua tasca de descobrir els talents dels nostres fills, hem de:
- Ensenyar-los a superar reptes i dificultats. Fer-los veure que aconseguir l’èxit no és fàcil i que cal treballar-lo, ser conscients i esforçar-se i no cansar-se mai de continuar intentant-ho i superar-se.
- Investigar com convertir aquestes habilitats o talents en quelcom que els permeti viure, ja que amb això aconseguirem que es guanyin la vida i gaudeixin amb el que fan.
- Observar en quines activitats empren el seu temps lliure, quin tipus de joc repeteixen amb major freqüència.
- Analitzar també quines assignatures els va millor, en què treuen millors notes o empren menys esforç amb un millor resultat. A vegades sol ser un senyal de les matèries per les quals més es decanten.
- Escoltar activament les seves opinions i els seus sentiments. Matricular-los en allò que ells volen, i no en allò que a nosaltres ens agradaria o ens vagi millor per horari o proximitat del centre. Per tant, no redirigir-los a la nostra conveniència o al que sigui “més adequat socialment”. No poden sobrevalorar una nota de matemàtiques i no fer-ho en una altra d’art o música, només perquè es “vegi” com menys important acadèmicament parlant.
- Motivar-los perquè continuïn perfeccionant allò que els agrada.
- No pressionar-los perquè siguin els millors, ni fer comparacions amb altres nens, simplement han d’aprendre a superar-se a si mateixos, sense fixar-se en els altres.
- Confiar en el seu potencial i no frenar-los en les seves ganes de desenvolupar-lo.
- Fomentar en tot moment la passió i la il·lusió per les coses que facin.
