L’actriu barcelonina Anna Sahun fa una mirada personal i crítica sobre el present i el passat de Barcelona, des de la seva infància al barri de Sants fins a la seva vida actual a l’Eixample, en una entrevista que li han fet a Betevé. Amb una trajectòria consolidada en el món del teatre i la televisió, Sahun reivindica la importància d’arrelar-se al territori, defensant el comerç local com a espai de comunitat.
Nascuda i criada al barri de Sants, Sahun va estudiar a l’Escola Barrufet i es va iniciar en el món escènic al Centre Catòlic del barri. Encara recorda amb afecte aquell temps, quan els infants tornaven sols de l’escola i es coneixien entre ells. “Un any vaig guanyar el concurs de dibuix per decorar la façana de l’escola, i el meu mural hi va estar penjat durant anys”, recorda amb un somriure.
Avui, l’actriu viu al carrer del Consell de Cent, a l’Eixample, des de fa més de quinze anys. Ha viscut de prop la transformació de la ciutat i alerta: “Se’ns està escapant la ciutat als barcelonins”. L’excés de turisme, la pujada de preus i la pèrdua d’autenticitat són, segons ella, els principals reptes. Tot i valorar positivament la pacificació de carrers com el seu, també expressa preocupació per l’impacte de fenòmens com la proliferació de patinets o l’aparició de negocis pensats per a expatriats. “Ens adaptem massa a ells i oblidem la nostra manera de fer”, critica.
Malgrat els canvis, Sahun es manté fidel a les seves arrels. “Milito absolutament al Mercat de la Concepció i als comerços del barri. M’hi coneixen, i això no té preu”, afirma. Aquesta fidelitat quotidiana és la seva manera de resistir i protegir una ciutat que sent que s’allunya del seu esperit original.
A escena, la podem veure protagonitzant Lapònia al Teatre Condal, una comèdia que explora les diferències culturals i les tensions de la criança. Amb una carrera reconeguda amb premis com el Margarida Xirgu (2020) i el Butaca a actriu de repartiment (2021), Sahun continua combinant el compromís artístic amb una mirada crítica i tendra cap a la ciutat que l’ha vist créixer.
