La trajectòria d’Elisabet Casanovas ha estat marcada per la versatilitat i la constància. Amb només 30 anys, aquesta actriu catalana s’ha convertit en una de les veus més reconegudes del panorama audiovisual del país, gràcies a les seves aparicions a sèries com Merlí i a nombrosos projectes teatrals. Recentment, en una entrevista per al programa Bàsics de Betevé, Casanovas ha parlat sense embuts sobre la seva relació amb la ciutat de Barcelona i com aquesta ha evolucionat al llarg dels anys. La seva confessió és clara: “Visc una crisi profunda amb Barcelona”.
Segons explica l’actriu, el vincle amb la ciutat ha canviat després d’una dècada vivint al barri de Gràcia. “No sé si la crisi és amb Barcelona o amb les grans ciutats en general”, matisa Casanovas. L’artista observa que la capital catalana ha experimentat canvis que, en certa manera, distancien els habitants de la seva pròpia ciutat. “Crec que és molt important que les ciutats estiguin dedicades a la gent que les habita, i ara mateix no crec que sigui del tot així”, reconeix. Aquesta reflexió mostra una preocupació que no només és personal, sinó també social, sobre com l’urbanisme i la gestió dels espais públics influeixen en la qualitat de vida dels ciutadans.
Contingut
Entre Madrid i Barcelona: oportunitats i reptes
Natural de Sabadell, Casanovas ha viscut també temporades a Madrid, fet que li ha permès comparar de primera mà les dues capitals. Tot i reconèixer que molts projectes audiovisuals de gran envergadura es desenvolupen des de Madrid, defensa amb convicció la capacitat creativa de Catalunya. “No vull deixar de fer teatre a Barcelona i tampoc m’agradaria caure en certes categories de: a Madrid hi ha més feina i la gent s’ha de marxar. Segurament hi ha més diners per a projectes grans, però també és molt important reivindicar la ficció d’aquí”, declara.
Casanovas, amb aquesta visió, subratlla la necessitat de donar suport als creadors locals i de consolidar una indústria pròpia que pugui competir amb altres centres nacionals sense perdre la identitat cultural. Aquest missatge és especialment rellevant en un moment en què les plataformes digitals aposten per produccions en múltiples idiomes i accents, cosa que, segons l’actriu, contribueix a mantenir la diversitat cultural.
A més, Casanovas destaca que els actors han de trobar un equilibri entre la projecció professional i la vida personal. Aquesta reflexió connecta amb la seva experiència recent a Madrid i amb la seva decisió de seguir desenvolupant projectes significatius a Barcelona, malgrat les dificultats que això pugui comportar.
Nous projectes i consolidació professional
El passat dijous, Elisabet Casanovas va estrenar El Centro, una sèrie de Movistar Plus+ en què interpreta una treballadora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) encarregada de descobrir si hi ha un infiltrat dins de l’organització. Aquesta producció suposa un nou repte professional per a l’actriu, que demostra una vegada més la seva capacitat de passar amb naturalitat entre la ficció dramàtica i el teatre contemporani.
A més, el pròxim 23 d’octubre, Casanovas tornarà al Teatre Lliure amb Mujercitas, adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott dirigida per Lucía del Greco. Aquesta doble estrena consolida l’actriu com una de les figures més versàtils i respectades del panorama nacional. L’experiència li permet continuar desenvolupant-se professionalment mentre reflexiona sobre el seu lloc dins de la ciutat que l’ha vist créixer com a artista.
El debat sobre la seva relació amb Barcelona, per tant, no només és personal, sinó que té implicacions professionals. Casanovas reivindica la importància de fer projectes que li permetin créixer sense renunciar a l’arrel catalana. La seva opinió sobre la ciutat, marcada per una barreja de crítica i afecte, serveix com a reflexió sobre com els artistes viuen i interpreten les grans capitals contemporànies.
Reflexió àmplia
L’actriu convida a una reflexió més àmplia sobre la manera com vivim les ciutats i com aquestes poden convertir-se en espais que realment respectin i prioritzin els habitants. La seva crisi amb Barcelona és, doncs, també una crida a repensar l’urbanisme, la cultura i la vida quotidiana, des de la perspectiva d’una generació que busca equilibrar arrels i oportunitats.
En definitiva, Elisabet Casanovas combina el compromís amb la seva ciutat, la passió pel teatre i la televisió i la voluntat de mantenir la seva identitat artística. La seva honestedat a l’hora de parlar sobre Barcelona ofereix una visió crítica però constructiva d’una ciutat que, com moltes altres grans capitals, necessita adaptar-se als seus habitants i als nous temps.
