Carlos Moyà, una de les grans llegendes del tennis espanyol, ha deixat clar que, per ara, no té cap intenció de tornar als entrenaments. Després de vuit anys al costat de Rafael Nadal, el mallorquí ha decidit prendre’s un temps per a ell mateix i gaudir d’una etapa més tranquil·la, centrada en la família, els amics i els viatges. Amb la seva habitual serenitat, ha confessat que està vivint “una desintoxicació del tennis” i que no té cap data marcada per reprendre la seva activitat professional.
Les seves declaracions arriben després d’una trajectòria plena d’èxits, tant com a jugador —va ser número 1 del món i guanyador de Roland Garros el 1998— com com a entrenador d’un dels millors tennistes de la història. Tot i això, Moyà assegura que ara viu “una altra època” de la seva vida, més pausada i més connectada amb el seu entorn personal.
Contingut
Una nova etapa lluny de les pistes
En una entrevista recent, Carlos Moyà va explicar que, després de tants anys viatjant pel món, necessitava desconnectar. Durant dècades, el tennis ha estat el centre de la seva vida: primer com a jugador d’elit, després com a entrenador d’un campió llegendari. Ara, diu, vol assaborir el que no va poder fer durant tant de temps: estar a casa, compartir moments senzills amb la família i recuperar espais personals.
“Estic molt content amb aquesta nova etapa”, va admetre. “He estat molts anys en hotels, aeroports i pistes, i ara el que vull és calma. Poder aixecar-me sense un horari fix, estar amb la meva dona, amb els meus fills, amb els amics… i gaudir d’aquesta llibertat que abans no tenia.”
El manacorí també va destacar que, tot i trobar a faltar l’adrenalina de la competició, no enyora la pressió constant del circuit. “Quan estàs dins, no t’adones del desgast físic i mental que suposa. Ara que estic fora, entenc com de necessari és aquest descans.”
Aquesta pausa, assegura, no significa un comiat definitiu. Simplement és un moment de pausa, una desconnexió per retrobar-se. “Potser d’aquí a uns anys torno a entrenar, potser no. Ara mateix, no m’ho plantejo. Necessito respirar.”
Un llegat inesborrable dins el món del tennis
Carlos Moyà va ser el primer tennista espanyol en arribar al número 1 del rànquing mundial de l’ATP, un títol que el va situar com a pioner del tennis modern a Espanya. El seu estil potent i el seu caràcter discret el van convertir en un referent per a tota una generació. Però més enllà dels títols, el que realment ha deixat empremta és la seva forma d’entendre l’esport: amb humilitat, constància i respecte pels rivals.
Durant la seva etapa com a entrenador de Rafael Nadal, entre el 2016 i el 2024, va viure alguns dels moments més emocionants de la seva carrera. “Va ser una meravella entrenar-lo, un aprenentatge constant”, recorda. “Estem parlant d’un amic des que teníem onze anys i d’un dels esportistes més grans de la història.”
A més, Moyà ha explicat que entrenar Nadal li va permetre entendre millor el tennis des d’una altra perspectiva. “Quan ets jugador, penses en tu mateix; quan ets entrenador, penses en l’altre. És un repte diferent, però igualment intens.”
Malgrat aquesta connexió tan especial amb el mallorquí, ara no contempla tornar a treballar en cap equip tècnic. Prefereix dedicar-se a altres projectes, com col·laborar en llibres o participar en iniciatives vinculades a l’esport base. Recentment, ha escrit el pròleg del llibre El tenis desde dentro, del seu amic Roberto Carretero, una obra que descriu com “un homenatge sincer a tot el que ens ha donat aquest esport”.
Una mirada més humana i conscient
Amb cinquanta anys, Carlos Moyà sembla trobar-se en un moment de plenitud personal. Ja no busca reconeixement ni resultats, sinó temps i equilibri. “He complert la meva part en el món del tennis. Ara és temps per pensar en altres coses”, va dir amb un somriure.
El seu discurs connecta amb una idea que cada vegada guanya més força entre els esportistes retirats: la importància de cuidar la salut mental i de saber posar límits. Moyà ha reconegut que, durant molts anys, va viure immers en un ritme exigent, gairebé automàtic, i que ara vol viure “a un altre ritme, amb més consciència i menys pressa”.
Aquesta etapa de calma no l’allunya del tennis del tot, però sí que el col·loca en un lloc diferent. Ara observa, assessora i comparteix experiències des de fora, amb la tranquil·litat de qui sap que ja ho ha donat tot dins de la pista.
Amb el seu exemple, Moyà demostra que hi ha vida més enllà de la competició i que, després dels èxits, també cal aprendre a descansar. I això, en el món de l’esport d’elit, potser és una de les lliçons més difícils —i més valuoses— de totes.
