Àlex Crivillé, llegenda del motociclisme català i campió del món de 500cc el 1999, ha tornat a generar debat amb unes declaracions que posen el focus en la fiscalitat dels esportistes d’elit a Espanya. A 55 anys, l’expilot sap de primera mà què significa gestionar grans ingressos en una carrera professional curta i intensa.
Des de la seva experiència personal, Crivillé sosté que la pressió fiscal espanyola és excessiva i que resulta lògic que molts esportistes optin per traslladar la seva residència fiscal a altres països amb impostos més baixos. «No és normal que et quedin amb la meitat del que guanyes», afirma sense embuts.
Contingut
La realitat dels esportistes d’elit
Per a un esportista professional, la carrera d’alt nivell és curta i limitada. «Cada decisió fiscal pesa com una final de campionat», explica Crivillé, recordant que els anys d’activitat amb ingressos elevats són limitats. Aquesta realitat fa que planificar el futur sense perdre una part significativa del que es guanya sigui complicat.
Molts esportistes, especialment en disciplines com el motociclisme, han decidit establir la seva residència fiscal en països com Mònaco, Suïssa o Andorra. Segons Crivillé, aquesta decisió no té a veure amb patriotisme ni amb fugir dels compromisos amb l’Estat. «És qüestió de sentit comú i de gestionar els teus recursos de manera responsable», assegura.
L’expilot recorda que l’època de màxim rendiment és breu i que els impostos elevats poden posar en risc la sostenibilitat econòmica de la carrera. «Si aquí t’apliquen tipus del 50%, és una tonteria quedar-se quan hi ha alternatives legals per pagar menys», argumenta. Així, tributar fora d’Espanya passa a ser una eina més de gestió professional que un privilegi.
Tributació exterior: una pràctica habitual
Crivillé explica que la seva opinió no és una excepció. «Els esportistes del motor, i molts d’altres, ho fan; és el normal», indica. Aquesta pràctica permet protegir el patrimoni i assegurar la retirada amb tranquil·litat econòmica. L’excampió insisteix que establir la residència fiscal fora d’Espanya no és cap capritx, sinó una resposta necessària davant d’un sistema fiscal que penalitza els més rendibles en períodes curts.
El problema, segons Crivillé, no és que els esportistes es traslladin, sinó que la legislació espanyola obliga a buscar alternatives fora per poder respirar. «Si aquí no t’ofegessin a impostos, ningú se n’aniria», subratlla. Aquesta crítica apunta directament al disseny del sistema tributari i a la necessitat de reformes que alleugin la pressió sobre les rendes altes vinculades a l’esport.
L’impacte de la fiscalitat en la planificació de carrera
El català recorda que planificar una carrera esportiva no només implica entrenament i competició, sinó també una gestió econòmica acurada. Els impostos del 50% fan molt difícil assegurar-se un futur estable després de la retirada. «És lògic que els esportistes busquin alternatives», insisteix, i afegeix que qui no ho fa, renuncia a una part enorme del seu treball.
La decisió de tributar fora també permet estructurar els ingressos de manera més eficient. Crivillé afirma que amb un bon assessorament es poden optimitzar els recursos sense incórrer en il·legalitats. És una mesura preventiva, destinada a protegir el que un esportista ha aconseguit en anys d’esforç i dedicació.
Aquesta situació no afecta només el motociclisme. Altres esportistes d’elit, com futbolistes, pilots de fórmula i professionals de disciplines olímpiques, s’enfronten al mateix dilema: pagar impostos elevats o cercar entorns fiscals més favorables. Crivillé explica que el problema és estructural i no una qüestió de lleialtat al país.
Reflexions finals
L’expilot conclou que, mentre el sistema no canviï, el fenomen de traslladar la residència fiscal continuarà. «No és qüestió de ser patriota o no; és qüestió de supervivència professional», afirma. La seva opinió reflecteix una realitat coneguda entre els esportistes: un sistema fiscal estricte pot condicionar decisions que van més enllà de l’esport i afecten la vida personal i professional.
Crivillé defensa que Espanya hauria de cuidar més els seus talents esportius, permetent que els seus ingressos es gestionin amb flexibilitat i previsió. L’objectiu no és fugir de les obligacions, sinó garantir que la carrera curta i intensa d’un esportista no es converteixi en un risc econòmic.
Les declaracions d’Àlex Crivillé posen sobre la taula un debat que transcendeix l’esport: la fiscalitat i la protecció dels professionals amb rendes elevades. És una reflexió sobre com les lleis poden condicionar decisions vitals i com, en molts casos, la lògica professional supera les consideracions estrictament emocionals o patriòtiques.
Crivillé conclou amb una frase que resumeix el seu pensament: «Una cosa és sentir-te espanyol i una altra ser gilipolles; no es pot permetre que et quedin amb la meitat del que guanyes». Això és, segons ell, el nucli del debat: sentit comú i protecció del treball propi.
