L’extenista Àlex Corretja ha tornat a posar el focus en un tema que preocupa molts aficionats al tennis: la conducta dels jugadors sobre la pista. Recentment, en una entrevista a La SER, el català va assenyalar que alguns esportistes estan creixent amb actituds fora de control i que cal ser més ferms en sancionar-les. Les seves declaracions arriben després de diversos incidents en tornejos internacionals on la tensió entre jugadors i jutges ha estat evident.
Contingut
La impaciència a les pistes i el risc de mal exemple
Corretja va explicar que, durant els últims mesos, ha observat episodis de mala educació que no s’han resolt de manera adequada. Això passa especialment amb alguns jugadors joves que, segons ell, actuen com si les normes no els afectessin. L’extenista va posar com a exemple la final de l’ATP 500 de Tòquio, on Carlos Alcaraz va tenir una discussió amb el jutge de cadira. Tot i que va guanyar amb un doble 6-4 davant Taylor Fritz, el moment va quedar marcat per crits i gestos que molts van considerar inapropiats.
Segons Corretja, aquestes actituds poden enviar un missatge equivocat als aficionats més joves. “Quan un jugador professional crida o insulta el jutge, els nens que el segueixen poden pensar que és acceptable comportar-se així”, afirmava. Aquesta reflexió posa en relleu la responsabilitat que tenen els esportistes com a models a seguir.
A més, l’extenista va assenyalar que les sancions actuals són insuficients. A diferència d’altres esports com el futbol, on un comentari irrespectuós pot significar targeta groga o vermella, en el tennis sovint els incidents queden sense conseqüències significatives. Corretja va defensar mesures més contundents per garantir que es mantingui el respecte a la pista i que es valori la disciplina com a part essencial de l’esport.
L’evolució del tennis i la gestió de la frustració
Un dels punts clau que va destacar Corretja és la pressió que viuen els jugadors actuals. Els tornejos internacionals són més mediàtics i cada error queda gravat i compartit. Tot i això, segons ell, la pressió no justifica cap comportament irrespectuós. El català creu que la gestió de la frustració és fonamental per a un professional.
“A vegades veiem jugadors explotar perquè no han après a canalitzar l’estrès”, explicava. Corretja considera que el suport dels entrenadors i una educació sòlida des de la infància podrien reduir aquest tipus de situacions. També va recordar com ell mateix, quan era jugador, sempre va intentar mantenir el respecte a jutges, rivals i públic, independentment de la situació sobre la pista.
En paral·lel, l’extenista va comentar que la diferència de comportament entre jugadors masculins i femenins és perceptible. Tot i que no vol generalitzar, va reconèixer que les jugadores solen mostrar menys reaccions agressives cap als jutges. Això, segons ell, podria ser fruit d’una diferència de gestió emocional o de pressions externes diferents, i no de capacitat esportiva.
L’aprenentatge per a les noves generacions
Corretja també va aprofitar per llançar un missatge pedagògic. Creu que els futurs tennistes haurien de rebre formació no només tècnica, sinó també en valors i comportament esportiu. Aquesta combinació, segons ell, garantiria que el tennis mantingui la seva essència i respecte tradicional.
El català va remarcar que els exemples com Alcaraz o Medvedev són visibles, i que la societat i els mitjans tenen un paper clau. Els aficionats poden reforçar conductes positives celebrant el respecte i criticant la mala educació. A més, els organitzadors de tornejos podrien implementar regles més clares i sancions proporcionades per frenar els excessos.
Finalment, Corretja va fer una crida a la reflexió: “El tennis és un esport noble, però com qualsevol esport, depèn de la responsabilitat de tots els implicats”. Aquest missatge va més enllà dels incidents puntuals i busca promoure una cultura de respecte que duri en el temps, tant a nivell professional com amateur.
Amb aquesta posició, Àlex Corretja reforça la seva imatge com a figura de referència en el món del tennis espanyol, algú capaç de parlar amb honestedat sobre problemes que afecten l’esport. Les seves declaracions conviden a repensar com es gestionen les emocions i la disciplina sobre la pista, posant èmfasi en l’exemple que els grans esportistes han de donar a les noves generacions.
