Rosalía segueix present entre nosaltres. Es a casa seva, a Catalunya. I la sentim molt a prop. Veïns i turistes del Born de Barcelona la van trobar cara a cara el passat dissabte mentre es dirigia a un sopar familiar en un petit restaurant de moda, molt célebre entre famosos i gent amb una targeta de crèdit resistent. Natural, amable, autèntica, somrient. Feliç i irradiant exactament el mateix. Té aquest do, l’artista de Sant Esteve Sesrovires: projecta optimisme, llum, energia. Coses bones. Sense dubte, un factor clau del seu èxit aclaparador, a part d’un talent descomunal. Tot el que la converteix en una estrella internacional de primera categoria. I és nostra. Un privilegi.
Tot el que s’ha exposat sobre Rosalía, amb plans a curt termini d’obrir un negoci a Hospitalet de Llobregat, s’ha posat de manifest de forma rotunda durant la visita que ha fet a l’Hospital Sant Joan de Déu, un dels centres de referència de la salut infantil. La paraula que resumeix aquesta jornada és, senzillament, emoció. I no impostada. La il·lusió de nens i nenes de la planta d’oncologia, en veure la seva cantant preferida cara a cara donant-ho absolutament tot per convertir aquells instants en inoblidables, toca la fibra de l’ésser menys impressionable. No és una diva clàssica, tampoc una estrella creïda i buida per dins. Ha revolucionat l’hospital, aplicant una injecció d’energia positiva que no forma part del tractament convencional dels pacients.
