Bones notícies judicials per a Clara Chía (25 anys), la parella de l’exfutbolista Gerard Piqué (37 anys). El passat dimecres, 26 de juny, s’ha fet públic que la publicista ha guanyat als tribunals contra el paparazzi Jordi Martín, a qui va denunciar al maig de 2023 per assetjament i va sol·licitar una ordre d’allunyament. La disputa entre la parella de Piqué i el fotògraf ve de lluny.
Han estat diverses les demandes creuades entre ells. Gerard i Clara han afirmat que aquesta situació d’assetjament es produïa des de feia mesos. Segons la seva versió, el fotògraf els ha perseguit fins a un aparcament privat, a prop de la seu de la companyia de Piqué, i en una altra ocasió va repetir la mateixa maniobra fins al casament d’un amic del futbolista.
La resolució conclou que Martín “ha seguit i vigilat de forma insistent i reiterada“. La justícia s’ha pronunciat clarament en detriment del fotògraf: Jordi Martín ha estat condemnat a un any de presó per assetjar, entre agost de 2022 i maig de 2023, a Chía, a qui seguia de forma persistent per fotografiar-la amb una actitud “intimidatòria“. El jutjat penal número 14 de Barcelona també ha condemnat el fotoperiodista a sis mesos de presó per un delicte de lesions. A més, Martín ha estat sancionat amb una ordre d’allunyament d’almenys 1.000 metres del domicili i lloc de treball de la jove durant un any i mig, amb la prohibició addicional de contactar amb ella.
El paparazzi també haurà d’indemnitzar Clara amb 10.000 euros per dany moral, a més de 3.000 euros per despeses mèdiques i la quantitat que determini un informe forense per dies de curació i possibles seqüeles.
El magistrat del jutjat penal número 14 de Barcelona també ha condemnat el fotògraf a pagar les costes judicials. Es tracta d’una sentència històrica, sense precedents a Espanya, ja que mai abans s’havia condemnat un fotògraf per assetjament. No obstant això, la sentència pot ser recorreguda.
Chía va al·legar que aquest assetjament li havia provocat una sensació d’inseguretat, angoixa i alteració de la seva forma de vida. Per la seva banda, Martín va assegurar en la seva declaració com a investigat que es limitava a fer la seva feina com a paparazzi. El jutge, no obstant això, va traçar una línia divisòria entre la repercussió pública de Chía i Piqué.
La sentència recull que el fotoperiodista va seguir i vigilar Chía entre agost de 2022 i maig de l’any següent “de forma insistent i reiterada” com a conseqüència d’haver iniciat una relació sentimental amb Piqué, ja que fins aleshores ella era una persona anònima.
El document judicial detalla que la conducta de vigilància i seguiment consistia en presentar-se gairebé diàriament al domicili particular i al lloc de treball de Chía, incloent-hi persecucions per l’interior del garatge privat. També menciona persecucions en vehicle per Barcelona a gran velocitat, durant els viatges de la parella, visites als pares de Piqué, restaurants i esdeveniments d’empresa.
A més, el fotoperiodista “no es limitava a esperar a certa distància per fer una foto, sinó que buscava la proximitat física, provocant una reacció adversa que pogués justificar la venda de contingut a un mitjà de comunicació”.
El jutge considera que “l’allau d’actes de vigilància, persecució i referències a les xarxes socials només poden ser qualificats d’actitud intimidatòria, generant el consegüent esglai i desassossec en la destinatària d’aquests actes”.
La sentència assenyala que “la gravetat de la conducta” del processat és “inqüestionable”, pels “efectes indesitjables sobre la vida de la perjudicada”, qui “només va recuperar la tranquil·litat per l’existència del cessament forçat de la conducta”. El conjunt d’actes va superar el que en altres casos podria entendre’s com una mera molèstia, configurant alguna cosa de gran transcendència i amb evidents efectes negatius en la persona de Clara Chía.
A més, sosté que “el comportament de l’acusat cap a ella ha superat amb escreix els límits del que podria ser acceptable, en proporció a l’atenció mediàtica que va suposar ser coneguda com la nova parella de Piqué”.
“Essa atenció es va convertir en assetjament, amb una intensitat molt alta, totalment compatible amb les conseqüències patològiques acreditades”, indica.
El jutge considera que una persona “que assetja de forma constant una altra, fins al punt de fer-li insuportable la seva existència quotidiana i que percep clarament que aquesta modifica els seus hàbits per evitar el contacte forçat”, ha de comprendre que la seva actitud pot generar patiment a l’altra persona.
