La cantant catalana va utilitzar el seu discurs d’acceptació als Elle Style Awards per denunciar les crítiques masclistes que ha rebut.
Estar set anys sota el focus públic no ha estat fàcil. Aitana, qui va emergir del programa Operación Triunfo el 2017 amb només 18 anys, s’ha convertit en una cantant de renom mundial, acumulant diversos premis en un temps rècord. No obstant això, aquest reconeixement també ha portat amb si valoracions, crítiques i un escrutini públic constant, com la polèmica recent per un ball sensual durant un dels seus concerts, entre altres comentaris.
Aquest dilluns, en el seu discurs d’agraïment als premis Elle Style Awards, Aitana va confrontar obertament les crítiques rebudes durant els últims temps amb una clara proclama feminista. “El masclisme no tolera que la imatge femenina, innocent i juvenil que molts veien en mi, es transformi o, millor dit, evolucioni cap a una dona. Anem junts cap al futur sense oblidar el passat“, va expressar la cantant de Sant Climent de Llobregat, en un discurs que va ser àmpliament aplaudit i compartit a les xarxes socials.
La sinceritat i franquesa del seu missatge, inèdit fins ara segons Aitana mateixa, va ser evident en cada paraula. “Vull començar demanant disculpes perquè mai he estat de llegir discursos llargs. Quan parlo, sempre és breu i espontani”, va afegir.
Com és típic en qualsevol artista que perdura en la indústria musical al llarg dels anys, l’estil de les cançons, les lletres, les actuacions i els videoclips d’Aitana han evolucionat. No obstant això, fins ara la catalana no havia compartit públicament les seves reflexions ni havia enfrontat les crítiques, especialment aquelles amb connotacions masclistes que la redueixen a un mer cos o producte.
“¿Què més podem demanar si ja tenim els mateixos drets que els homes? Aquesta pregunta només té sentit per a aquells que encara no entenen que la llei i la realitat no sempre coincideixen“, va subratllar amb contundència en el seu discurs.
Amb una clara perspectiva feminista, Aitana va continuar exposant experiències fins ara desconegudes pel públic: “No sé què passa pel cap d’un home que s’atreveix a trucar a la meva porta de matinada i despertar-me. Potser imagina que estic sola. […] Aquestes actituds et fan qüestionar què veuen en tu quan et miren, permetent-se comentaris que mai farien a un home, els quals els ofendrien. El més humiliant i comú, en el meu cas, és ser considerada un simple producte de discogràfica.”
