El projecte del Parc Central de Vallcarca ha rebut l’aprovació definitiva i es planteja com una transformació clau per a un dels espais més conflictius de la ciutat. El futur parc ocuparà uns 10.000 metres quadrats en una zona que, des de l’any 2002, ha estat marcada per la disputa entre l’administració i el veïnat per la pèrdua de teixit urbà i el desplaçament de residents.
Les obres principals està previst que comencin a finals del 2026 i formen part d’una estratègia més àmplia de revitalització del barri. L’objectiu és substituir dècades de solars buits i degradació urbana per un gran espai verd. Abans dels enderrocs derivats del planejament urbanístic, la zona estava formada per carrers amb habitatges baixos i diverses mansions modernistes que van anar desapareixent progressivament després del pla aprovat a principis dels 2000, que va deixar moltes finques en situació d’incertesa urbanística.
Contingut
Un parc adaptat al relleu i amb criteris ambientals
El disseny del parc s’organitza en dos nivells per adaptar-se a la topografia. A les zones més planes s’hi preveuen espais oberts, jocs infantils i usos comunitaris. A les parts amb pendent, el projecte aposta per terrasses enjardinades connectades amb rampes i escales accessibles.
El parc incorpora criteris ambientals com superfícies permeables per gestionar les aigües pluvials i un increment de la vegetació per generar ombra i reduir l’efecte de l’escalfor. També es mantenen alguns usos veïnals, com horts urbans de 200 m² i una zona de pícnic a la part superior.
Un dels elements clau és la millora de la connectivitat. Es crearà un eix per a vianants que unirà l’avinguda de Vallcarca amb el carrer Gustavo Bécquer i els jardins de Maria Baldó. Segons la regidora de Gràcia, Laia Bonet, el projecte és fruit d’un procés participatiu i respon a la voluntat de desbloquejar actuacions històricament encallades.
Habitatge públic i transformació urbana
Paral·lelament al parc, l’Ajuntament impulsa noves promocions d’habitatge assequible. Hi ha en marxa dos projectes als carrers Farigola i Mare de Déu del Coll, que sumaran 47 pisos municipals. A més, el projecte Grèvol preveu lliurar 36 habitatges de lloguer assequible a finals d’any, destinats a joves, famílies monoparentals i persones amb mobilitat reduïda.
Aquest conjunt d’actuacions es complementa amb el desenvolupament del “bucle de serveis” de Can Farigola i amb l’expropiació de finques a l’avinguda de Vallcarca per a la futura construcció d’un dipòsit d’aigües pluvials sota la prevista Rambla Verda.
Un barri marcat pel conflicte i la resistència
El projecte s’inscriu en una història llarga de tensions urbanístiques. La paralització del planejament durant més de dues dècades ha deixat Vallcarca amb espais degradats i edificis en mal estat, convertint-lo en un símbol del conflicte sobre el model de ciutat.
Algunes demolicions, com la de la “Casita Blanca”, han esdevingut referents del malestar veïnal. Diversos col·lectius consideren aquesta zona el “punt zero” del conflicte urbanístic del barri.
Les entitats veïnals, però, adverteixen que la transformació prevista —incloent el parc i la futura Rambla Verda— podria accelerar processos de gentrificació i provocar el desplaçament de residents històrics, en un context de creixent pressió immobiliària.
