Conviure amb la família és sovint un desafiament i un art que convé aprendre, ja que malgrat estar compost per persones que no triem i que ens vénen donades, són i seran els nostres referents principals al llarg de la vida. Aquelles que tindrem present, mentalment i emocionalment, al nostre dia a dia, independentment que el tracte sigui positiu o negatiu, i d’on es trobin físicament. Cadascun dels membres de la nostra família forma part de la nostra història vital, ja sigui per presència o absència. Així doncs, explorem plegats un dels pilars més importants de la nostra vida.
La nostra família és un sistema compost per membres de diferents sexes, edats i generacions que tenen com a vincle d’unió la consanguinitat i el parentiu, així com un sentit profund de pertinença. Naixem en un sistema familiar amb una dinàmica determinada en què hi ha unes normes i expectatives que ens influiran conscientment o inconscientment en el desenvolupament de la nostra personalitat. Per tant, és recomanable prestar atenció i dedicar temps per conèixer-los, ja que això ens ajudarà també a conèixer-nos nosaltres mateixos.
Contingut
Per què la família és tan important?
Naixem i ens fem a la família. El nostre entorn familiar no només és el mitjà on desenvolupem les nostres habilitats socials, sinó és el lloc on construïm els nostres primers vincles afectius i de confiança, i on aprenem a compartir i resoldre conflictes. La família és el primer escenari de la nostra vida on tenim les primeres experiències positives i negatives, on es construeixen els fonaments dels nostres valors i dels nostres principis.
Així mateix, és on aprenem a identificar les nostres emocions i a comunicar-los als altres membres del grup. La família és on aprenem sobre l’amor i el desamor, donar i rebre afecte, confiar i ser fiable, però també on descobrim el sentiment de desamor, desil·lusió o decepció. És el lloc que ens permet o impedeix desenvolupar l’actitud assertiva, és a dir, on aprenem a posar i rebre límits i practiquem tant l’art de dir “no”, com gestionar-ho quan ens ho diuen.
És a la família on descobrim el sabor de sentir-nos connectats o desconnectats, protegits o insegurs; el lloc on desenvolupem els pilars de la nostra autoestima. Com més gran és l’enllaç emocional que ens uneix a algú, més gran és l’efecte del seu impacte. Per aquest motiu els intercanvis més intensos són els que tenen a veure amb les persones amb qui passem dia rere dia i any rere any. Però el vincle amb les persones del nostre entorn és una arma de doble tall perquè, si bé les relacions positives tenen un impacte positiu sobre la nostra salut, les tòxiques poden acabar enverinant el nostre cos.
Algunes persones pateixen només pensar en “tenir” que passar temps amb la seva família o la família política, mentre altres volen que arribi el moment de compartir temps amb ells; senten benestar i felicitat. Cada persona ho viu d’una manera, però del que sens dubte és que per a tots suposa adaptar-se als canvis i canviar rutines i hàbits. Això de vegades provoca conflictes i per tant cal que fem un esforç d’autocontrol i mossegar-se la llengua o exercitar la paciència.
Respecte als espais comuns
Com a éssers territorials és a la nostra naturalesa buscar el nostre espai i lloc a la família, així com espais per tenir intimitat; necessitem protegir el nostre espai vital. Tenim una tendència natural a ser expansionistes i a respondre amb irritabilitat, o fins i tot agressivitat, quan ens sentim amenaçats o envaïts. Per tant, convé aprendre a ser respectuosos als espais comuns, així com tenir clar quin és el nostre espai personal i on comença el dels altres. La clau és que hi hagi límits clars, ja que si hi ha un ordre a l’estructura familiar també hi haurà una estabilitat relacional que afavoreixi la coexistència.
Totes les famílies són úniques i no n’hi ha cap igual a una altra. Totes tenen llums i ombres, virtuts i defectes, però totes tenen en comú que estan compostes per persones imperfectes amb una personalitat determinada, desitjos, pors, defectes i virtuts. Així doncs, a les vacances d’estiu on molts compartim temps i espai en família, és bo l’esforç de dedicar-vos temps per comprendre els secrets de la nostra dinàmica familiar, ja que no només ens pot ajudar a entendre l’evolució de les nostres relacions familiars i descobrir amb qui som o no compatibles, sinó també a decidir proactivament quina actitud tindrem a l’hora de relacionar-nos amb cadascun dels nostres familiars. No oblidem que això pot contribuir a aprendre una mica més sobre per què som com som i com la nostra dinàmica familiar influeix en la nostra manera de ser, de fer, de pensar i de sentir.
