La cantant Silvia Pérez Cruz ha publicat el seu disc més coral i conceptual, “Toda la vida, un día”, un treball dividit en cinc moviments que representen cada etapa de la vida d’una persona. Un àlbum potent que ha comptat amb la participació de 90 músics i un cor.
“Fer un disc de 21 cançons és el menys comercial de la història, però m’ha agradat parar un moment i proposar fer aquest viatge de 69 minuts”, diu Silvia Pérez Cruz en una entrevista que li han fet a Catalunya Ràdio sobre el nou àlbum.
La cantant empordanesa és compositora a més d’intèrpret, i parla el llenguatge de la música des de que té ús de raó: va créixer entre cançons populars ibèriques i llatinoamericanes, es va educar al clàssic i al jazz. Seria impossible d’enquadrar la Sílvia en només un estil. Contagiada pel flamenc a través d’una connexió que sembla sobrenatural, canta d’una manera que és només seva i que colpeja les emocions.
El disc inclou col·laboracions de la seva filla, que ara té 15 anys, Lola Cruz, Natalia Lafourcade o Salvador Sobral, en un emotiu duet a cappella titulat “Em moro”: “El Salvador es va posar a plorar quan la gravàvem, però era un plor bonic, que vol dir que estem vius.” Sobre la mort, l’artista palafrugellenca ha compartit l’experiència de cantar en un funeral: “Té una cosa bonica pel fet de cantar a persones estimades o conegudes, però m’he de bloquejar les llàgrimes i llavors tardo molt temps a plorar-ho”.
Sílvia Pérez Cruz ha composat totes les cançons del disc, incloses les col·laboracions amb d’altres cantants, però, a més, també ha fet de productora en aquest treball. Es tracta d’un disc de maduresa, d’algú que ha viscut molt per que és conscient de tot el que li queda per viure.
Aquest àlbum té moltes capes. Cadascun un dels cinc moviments es corresponen amb un moment vital: dels 0 als 20 anys, dels 20 als 40, dels 40 als 60, dels 60 a la mort i el darrer moviment fa referència al renaixement. En tots ells es manté la presència continuada de les flors, que l’artista associa a cada etapa de la vida.
La cantautora explica que quan canta “és el moment en què més em retrobo amb qui sóc”, i afegeix “em reconnecto quan era petita i amb quan sigui àvia, si hi arribo”
