Ja és aquí. El temut mes de setembre ha arrencat amb tota la seva força. Torna la rutina, les presses del matí, els petons i les abraçades dels retrobaments i, sobretot, la gran auditoria anual de les famílies: la tornada a l’escola. Aquest 2025 la fotografia és contundent. Segons el comparador de preus Idealo, cada alumne costa de mitjana 501,26 euros només engegar el curs, un 18% més car que fa tres anys. La despesa principal se la continuen enduent els llibres de text, que ronden els 365,64 euros, (un 7% més que el 2024) seguits del material complementari, la motxilla i — cada vegada amb més pes — els dispositius electrònics que moltes escoles ja exigeixen.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirma que l’efecte inflacionari ha colpejat també l’educació, i assegura que els serveis escolars s’han encarit un 2,4% de mitjana en l’últim any. Ara bé, segons dades de l’Observatori Cetelem, la despesa prevista per les famílies és inferior: 425 euros per alumne, per sobre dels 413 del curs anterior. Però aquesta xifra només inclou llibres, uniformes i material escolar, i no té en compte costos com el menjador, les activitats extraescolars o les quotes d’associacions de pares i mares.
Un pas més enllà, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) quantifica el cost real de tot un curs en 2.390 euros per alumne de mitjana. La despesa cau respecte al 2024 (2.588 euros), gràcies sobretot a la reutilització i al mercat de segona mà, però la càrrega continua sent feixuga i les diferències són abismals segons el tipus de centre: uns 1.221 euros anuals en una escola pública, fins a 3.444 euros en una de concertada, i 8.283 euros per als qui en triïn una de privada. En molts casos, les quotes i matrícules representen entre el 40 i el 80% de la factura.
Contingut
Catalunya, al capdavant de la despesa escolar
Un dels factors que més influeix en la despesa educativa és la comunitat autònoma de residència. Segons l’enquesta de l’OCU, Madrid és, un any més, la regió on les famílies gasten més en educació, amb uns 3.188 euros anuals per alumne, impulsat en gran part per una presència més gran de centres privats. Li segueixen Catalunya (2.980 euros/any) i la Comunitat Valenciana (2.134 euros/any). En l’altre extrem, les dades mostren una despesa menor a Castella i Lleó, Andalusia i Galícia.
Cada alumne costa de mitjana 501,26 euros només engegar el curs. La despesa principal se l’emporten els llibres de text, que ronden els 365,64 euros, segons Idealo
Així, l’OCU recomana introduir deduccions fiscals per fill a regions com Catalunya, Castella i Lleó i Galícia, i un augment progressiu en la resta de comunitats, fins a cobrir almenys un 15 % de la despesa escolar total del menor al llarg de tot el seu cicle educatiu.
CaixaBank i com alleujar la factura escolar
En aquest escenari, cada cop són més les famílies que busquen no només descomptes puntuals, sinó eines per gestionar millor el pressupost. Aquí entren en joc iniciatives com Balanç Positiu, el programa de cultura financera impulsat per CaixaBank i Funcas, que enguany ha reforçat la seva oferta amb vídeos breus i pràctics per difondre consells sobre com fer inventari del material que ja tenim, com reutilitzar o com aprofitar el mercat de segona mà per ajudar a estalviar fins a tres xifres en la factura de setembre.
En paral·lel, l’entitat catalana també ha creat la seva guia completa i pedagògica de beques i ajuts escolars, amb informació clara i actualitzada sobre convocatòries, requisits i terminis. En un context en què les diferències entre públic, concertat i privat poden multiplicar per sis la despesa anual, tenir a mà tota la informació sobre recursos disponibles és clau per a moltes llars. L’objectiu és que cap família deixi escapar oportunitats per desconeixement o per manca de temps.
A la guia s’hi poden trobar ajuts públics per etapa educativa: des de beques per a Infantil, Primària i Secundària, fins a convocatòries específiques per a Batxillerat, Formació Professional i Universitat. També beques estatals i autonòmiques, una panoràmica clara de quines comunitats ofereixen deduccions per llibres, material escolar, menjador o transport, amb percentatges que poden anar del 15% fins al 100% segons el territori i la renda familiar. Finalment, el calendari de terminis i requisits, un resum pràctic que ajuda les famílies a no perdre convocatòries clau, evitant presentar sol·licituds fora de termini.
En definitiva, setembre no només suposa la tornada a les aules, sinó també enfrontar-se a l’examen anual del pressupost familiar. Les xifres mostren que el cost de l’educació creix any rere any, i que segons la tipologia de centre i la comunitat de residència, pot suposar un esforç econòmic desigual. Per aquest motiu, la informació, la planificació i els recursos disponibles esdevenen eines essencials per alleugerir la factura i garantir que l’inici del curs sigui una oportunitat i no un obstacle. Saber on i com estalviar, sense comprometre la qualitat educativa, és la veritable auditoria que tota família hauria de fer cada setembre.
