Funció barrera de la pell, skin barrier, cosmètics barrier repair… Si últimament tens la sensació de trobar aquestes expressions pertot arreu, no és casualitat. La cosmètica ha convertit la barrera cutània en un dels seus grans temes del moment. No obstant això, darrere d’aquesta tendència existeix un mecanisme fisiològic fonamental que la nostra pell porta realitzant molt abans que Instagram i TikTok comencessin a parlar d’ell.
Entendre què és aquesta barrera també ajuda a comprendre per què una pell pot començar de sobte a sentir-se tirant, aspra, sensible o incòmoda i per què, algunes vegades, reduir la rutina cosmètica pot resultar més assenyat que afegir un altre actiu.
Contingut
Funció barrera de la pell: el nostre escut protector
Per a entendre-la podem imaginar la part més externa de l’epidermis com una paret. L’estrat corneu està format percorneòcits envoltats per una matriu lipídica altament organitzada. Una comparació divulgativa habitual seria pensar en els corneòcits com els maons i en els lípids com el ciment que ajuda a mantenir-los units.
Entre aquests lípids destaquen ceramides, colesterol i àcids grassos lliures. La seva organització és determinant per al funcionament de la barrera cutània.
Per a què serveix tot aquest entramat? Entre altres funcions, ajuda a reduir la pèrdua d’aigua a través de la pell i a protegir-nos enfront d’elements de l’entorn. Per això, quan el seu funcionament s’altera, la pell pot perdre aigua amb facilitat més alta i tornar-se més vulnerable. Les alteracions de la barrera també estan implicades en malalties dermatològiques com la dermatitis atòpica, encara que tenir la pell seca o irritada no significa necessàriament patir una patologia.
Com saber si la barrera cutània està alterada?
No existeix un únic senyal que permeti diagnosticar a casa una «barrera danyada». Sequedat, descamació, picor, tibantor, enrogiment o coïssor poden indicar que alguna cosa no va bé, però també aparèixer per nombroses causes.
Una pista bastant quotidiana pot ser que productes que normalment toleraves comencin a produir molèsties. La pell excessivament seca també pot presentar esquerdes, picor o sensació d’ardor. Quan aquests símptomes són importants, persistents o empitjoren, convé consultar amb un dermatòleg en lloc de limitar-se a canviar de crema.
I hi ha un matís important: una pell grassa també necessita una barrera cutània en bon estat. De fet, alguns tractaments utilitzats enfront de l’acne, com l’àcid salicílic, el peròxid de benzoïlo elsretinoides, poden produir sequedat i irritació, i la hidratació pot ajudar a millorar la seva tolerància.
Ens estem passant amb les rutines de cura?
Aquí apareix una de les paradoxes del skincare contemporani. En l’intent d’aconseguir una pell més llisa, lluminosa i uniforme podem acabar sotmetent-la a una successió innecessària d’exfoliants,retinoides i altres actius potencialment irritants.
Exfoliar no és necessàriament perjudicial. El problema pot sorgir amb la freqüència, la intensitat i les combinacions. La American Academy of Dermatology adverteix, per exemple, que exfoliar mentre s’utilitzen retinoides, retinol o peròxid de benzoïl pot augmentar la sequedat i la irritació.
A això se sumen neteges massa agressives. Els tensioactius permeten retirar brutícia i grassa, però determinats sistemes de neteja també poden alterar els lípids de l’estrat corneu.
Així que més cosmètics no significa necessàriament més cura. Si la pell comença a protestar, simplificar temporalment la rutina i eliminar els productes que estiguin causant irritació pot ser més útil que incorporar immediatament un nou actiu.
Ceramides: són realment tan importants?
La seva omnipresència actual en les fórmules cosmètiques podria fer pensar que acabem de descobrir-les. Res més lluny de la realitat. Les ceramides són components naturals fonamentals de la matriu lipídica de l’estrat corneu, juntament amb el colesterol i els àcids grassos lliures.
Per això té sentit que apareguin en productes destinats a mantenir o recuperar la funció barrera. Però trobar la paraula «ceramides» en un envàs tampoc permet jutjar per si sola l’eficàcia d’una fórmula. Una revisió científica publicada en 2024 subratlla precisament que la formulació i la correcta incorporació de les ceramides al producte són importants per a aconseguir l’efecte buscat sobre la barrera cutània.
I tampoc són l’únic recurs. Ingredients humectants com a glicerina o àcid hialurònic ajuden a mantenir la hidratació; els emol·lients suavitzen la pell, mentre que ingredients amb efecte oclusiu disminueixen la pèrdua d’aigua. L’elecció dependrà de les necessitats i característiques de cada pell.
Necessites realment un cosmètic «barrier repair»?
No necessàriament. Les paraules barrier repair en l’envàs no constitueixen una categoria dermatològica ni garanteixen per si mateixes que un producte vagi a funcionar millor per a la teva pell.
Per a mantenir una funció barrera de la pell saludable, una rutina pot ser bastant senzilla: neteja respectuosa, hidratació adaptada a les necessitats cutànies i fotoprotecció durant el dia. Si utilitzes exfoliants, retinoides o altres actius potencialment irritants, és important ajustar la seva freqüència a la tolerància de la pell i evitar acumular productes sense una raó concreta.
Quan existeix sequedat, l’AAD recomana, entre altres mesures, utilitzar netejadors suaus i sense fragància i aplicar hidratant regularment; les cremes i ungüents solen proporcionar major capacitat per a retenir la humitat que les locions en les pells molt seques.
Una tendència cosmètica amb molta ciència darrere
Potser aquesta és la part més interessant del fenomen. La indústria cosmètica ha posat un nou focus sobre alguna cosa que la dermatologia estudia des de fa dècades. I això pot ser positiu si ens ajuda a comprendre millor la pell, però no si converteix la cura de la barrera en una altra carrera per acumular productes.
La funció barrera de la pell no necessita que perseguim cada nova tendència cosmètica. Necessita que respectem la seva fisiologia, evitem agressions innecessàries i aportem hidratació i lípids quan la pell els necessita.
A vegades, cuidar millor la pell comença, precisament, per fer una mica menys.
