La Sentència 136/2026, de 4 de febrer, de la Sala Social del Tribunal Suprem, aborda una qüestió de gran rellevància pràctica: si pot reconèixer-se la pensió de viduïtat a qui, malgrat haver mantingut una convivència estable i prolongada amb el causant, no havia formalitzat la relació com a parella de fet en els termes exigits per la llei.
La resolució ofereix una resposta clara i consolida una doctrina que, tot i ser coneguda, continua generant controvèrsia en la seva aplicació a casos reals.
Contingut
El cas: convivència acreditada però sense formalització
El litigi parteix d’una situació freqüent en la realitat social. La demandant havia mantingut durant anys una relació estable amb el causant, amb qui havia conviscut de manera continuada, havia reprès la relació després d’un divorci previ i tenia un fill en comú.
La convivència i l’estabilitat de la relació van quedar àmpliament acreditades mitjançant prova documental i testifical. No obstant això, la parella no s’havia inscrit en cap registre de parelles de fet ni havia formalitzat la seva relació en document públic.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social va denegar la pensió de viduïtat, decisió confirmada inicialment pel jutjat social, però posteriorment revocada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va reconèixer el dret a la prestació amb una interpretació flexible de la norma.
La qüestió jurídica: què exigeix la llei?
El debat se centra en la interpretació de l’article 221.2 de la Llei General de la Seguretat Social, que regula la pensió de viduïtat en el cas de parelles de fet.
Aquest precepte estableix dos requisits diferenciats:
En primer lloc, un requisit material, consistent en l’existència d’una convivència estable i notòria, generalment durant almenys cinc anys o, en determinats casos, amb fills en comú.
En segon lloc, un requisit formal, que exigeix que la parella hagi estat constituïda jurídicament mitjançant la inscripció en un registre de parelles de fet o mitjançant un document públic, amb una antelació mínima de dos anys respecte de la defunció.
La qüestió central del litigi era si aquest segon requisit, de naturalesa formal, podia flexibilitzar-se quan la convivència estava plenament acreditada.
El criteri del Tribunal Suprem: la formalització és imprescindible
El Tribunal Suprem resol la controvèrsia reiterant la seva doctrina consolidada: el dret a la pensió de viduïtat no correspon a totes les parelles de fet, sinó únicament a aquelles que han estat formalment constituïdes conforme a la llei.
La Sala distingeix amb claredat entre la convivència, que pot provar-se per qualsevol mitjà, i la constitució jurídica de la parella, que només pot acreditar-se pels mecanismes previstos legalment.
Aquesta exigència formal no es considera una mera qüestió probatòria, sinó un requisit constitutiu del dret. En aquest sentit, la jurisprudència ha insistit que la pensió no es reconeix a les parelles de fet en sentit sociològic, sinó a les parelles formalment reconegudes.
El rebuig d’una interpretació flexible
Un dels aspectes més rellevants de la sentència és el rebuig de la interpretació adoptada pel Tribunal Superior de Justícia.
Aquest havia defensat una lectura més flexible de la norma, atenent la realitat social, la existència d’un fill en comú i reformes recents que han suavitzat requisits en altres prestacions.
El Tribunal Suprem descarta aquesta aproximació amb un argument clar: aquestes reformes afecten prestacions de caràcter assistencial, mentre que la pensió de viduïtat és una prestació contributiva, vinculada a les cotitzacions del sistema.
En conseqüència, considera que el legislador ha establert conscientment un règim més estricte per a aquesta prestació, i que no és possible estendre criteris més flexibles per via interpretativa.
Les excepcions: supòsits extraordinaris
La Sala admet que en determinats casos s’ha reconegut la pensió sense complir estrictament el requisit formal, però subratlla que es tracta de situacions excepcionals.
Entre aquestes, destaquen supòsits en què existia una impossibilitat real de formalitzar la relació, com va succeir durant les restriccions derivades de la pandèmia.
Fora d’aquests escenaris, la regla general es manté: la formalització prèvia és imprescindible.
La decisió final
En la seva part dispositiva, el Tribunal Suprem estima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per la Seguretat Social, anul·la la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i confirma la resolució inicial que havia denegat la pensió de viduïtat.
Valoració general de la resolució
La Sentència 136/2026 no introdueix una doctrina nova, però sí la reforça amb claredat. El Tribunal Suprem consolida una interpretació estricta del dret a la pensió de viduïtat en les parelles de fet, basada en la seguretat jurídica i en la configuració legal del sistema de Seguretat Social.
La conseqüència pràctica és clara: la convivència estable, fins i tot amb fills en comú, no és suficient si no va acompanyada de la corresponent formalització jurídica.
Es tracta d’una exigència que pot resultar rigorosa des d’un punt de vista social, però que respon a una opció normativa clara del legislador i que el Tribunal Suprem aplica de manera consistent.
Recomanació final
La conclusió pràctica és inequívoca: les persones que mantinguin una relació estable de parella i vulguin garantir eventualment el dret a la pensió de viduïtat han de formalitzar jurídicament la seva situació.
No n’hi ha prou amb conviure, compartir vida o tenir fills en comú. És imprescindible inscriure la parella de fet en el registre corresponent o formalitzar-la mitjançant escriptura pública davant Notari, i fer-ho amb la suficient antelació que exigeix la llei.
En aquest àmbit, la prevenció és determinant. Una decisió que pot semblar merament administrativa pot tenir conseqüències econòmiques molt rellevants en el futur. Per això, és recomanable informar-se adequadament i adoptar les mesures formals necessàries per evitar situacions de desprotecció com la que posa de manifest aquesta sentència.
Maria de Montserrat Romaguera i Edo
Advocada i mediadora
Fundadora de Romaguera Edo Advocats
Web: https://romaguera-edo.com/
