La Sentència 136/2026, de 4 de febrer, de la Sala Social del Tribunal Suprem aborda una qüestió de gran rellevància: es pot reconèixer la pensió de viduïtat si la parella de fet no està formalitzada?
En aquest sentit, la resolució ofereix una resposta clara. A més, consolida una doctrina que, tot i ser coneguda, continua generant dubtes en la seva aplicació pràctica.
Contingut
El cas: convivència acreditada però sense formalització
El cas analitzat parteix d’una situació habitual. La demandant havia mantingut una relació estable i prolongada amb el causant. A més, havien conviscut durant anys, havien reprès la relació després d’un divorci i tenien un fill en comú.
La convivència i l’estabilitat van quedar acreditades amb proves documentals i testificals. No obstant això, la parella no s’havia inscrit en cap registre de parelles de fet ni havia formalitzat la relació en document públic.
Per aquest motiu, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va denegar la pensió de viduïtat. Inicialment, el jutjat social va confirmar aquesta decisió. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid la va revocar amb una interpretació més flexible.
Què exigeix la llei per accedir a la pensió de viduïtat?
El debat jurídic se centra en l’article 221.2 de la Llei General de la Seguretat Social. Concretament, aquest article regula els requisits per accedir a la pensió de viduïtat en parelles de fet.
D’una banda, estableix un requisit material: una convivència estable i notòria durant almenys cinc anys o l’existència de fills en comú.
D’altra banda, fixa un requisit formal: la parella ha d’estar inscrita en un registre oficial o formalitzada en document públic amb una antelació mínima de dos anys abans de la defunció.
La qüestió clau era si aquest requisit formal es podia flexibilitzar. És a dir, si la convivència acreditada era suficient per reconèixer el dret.
El criteri del Tribunal Suprem: la formalització és obligatòria
El Tribunal Suprem resol el cas de manera contundent. En concret, estableix que la pensió de viduïtat només correspon a les parelles de fet formalment constituïdes.
Per tant, diferencia clarament entre convivència i reconeixement legal. La convivència es pot demostrar per diversos mitjans. En canvi, la constitució jurídica només es pot acreditar pels mecanismes previstos per la llei.
Així doncs, aquest requisit formal no és una simple formalitat. Al contrari, és un element constitutiu del dret a la pensió.
Rebuig d’una interpretació flexible
Un altre punt clau de la sentència és el rebuig de la interpretació flexible adoptada pel tribunal autonòmic.
Aquest tribunal havia tingut en compte la realitat social i l’existència d’un fill en comú. No obstant això, el Tribunal Suprem rebutja aquest enfocament.
El motiu és clar: la pensió de viduïtat és una prestació contributiva. Per contra, altres prestacions més flexibles tenen caràcter assistencial.
Per això, el Tribunal Suprem considera que no es poden aplicar criteris flexibles en aquest cas.
Excepcions: casos extraordinaris
Tot i la seva posició estricta, el Tribunal Suprem admet algunes excepcions. Per exemple, en situacions on era impossible formalitzar la relació, com durant la pandèmia.
Ara bé, aquests casos són excepcionals. En general, la norma es manté: la formalització és imprescindible.
Decisió final del Tribunal Suprem
Finalment, el Tribunal Suprem estima el recurs de la Seguretat Social. En conseqüència, anul·la la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
Així mateix, confirma la resolució inicial que denegava la pensió de viduïtat.
Conclusions: què implica aquesta sentència?
La Sentència 136/2026 no introdueix una doctrina nova, però sí que la reforça. En definitiva, el Tribunal Suprem aposta per una interpretació estricta basada en la seguretat jurídica.
Per tant, la convivència estable, fins i tot amb fills en comú, no és suficient si no existeix formalització legal.
Recomanació final: com garantir el dret a la pensió de viduïtat
La conclusió és clara. Les parelles de fet que vulguin garantir el dret a la pensió de viduïtat han de formalitzar la seva relació.
És a dir, no n’hi ha prou amb conviure o tenir fills en comú. Cal, necessàriament, inscriure la parella en el registre corresponent o formalitzar-la davant notari.
A més, és important fer-ho amb antelació. D’aquesta manera, s’eviten situacions de desprotecció com la que analitza aquesta sentència.
En resum, una decisió aparentment administrativa pot tenir conseqüències econòmiques molt importants. Per això, és recomanable informar-se i actuar amb previsió.
