L’altre costat és tot allò que vols que sigui dins d’aquesta exposició laberíntica sobre els estats alterats de la consciència . Fins al 2 de juny, el Santa Mònica ha convertit el seu gran atri en un laberint immersiu sobre l’inconscient i els estats alterats de consciència. La mostra “L’altre costat” s’ha convertit en un espai lúdic per jugar, disfressar-se, sorprendre’s i quedar descol·locat, a reflexionar i a experimentar amb el que hi ha més enllà.
Un equip del ‘Plaça Tísner‘ ha muntat l’exposició amb 10 propostes artístiques contemporànies que exploren temes com l’inconscient, la bogeria, les màscares i els miralls. I deixa constància que el camí entre la mort (simbòlica) i el (re)naixement està ple d’aventures. Només d’entrar, una zona de vestuari ideada per Giulia Grumi ens convida a desfer-nos de la nostra identitat, a disfressar tot el que portem de fora per començar el camí cap a llocs que seran difícils de reconèixer.
Contingut
Expectació creada
Durant el primer mes ja han transitat la mostra poc més de 5.000 persones amb cita prèvia. El recorregut, lúdic i desconcertant de les instal·lacions a corregut a càrrec d’Anna Irina Russell, Iara Solano Arana, Sleepwalk Collective, Francesca Llopis, Guillaume Faure, Domestic Data Streamers, Gian Maria Tosatti, Yapci Ramos, Pere Llobera, Max de Esteban, Antonia Rossi i Roberto Contador.
En aquesta experiència immersiva es juga, entre d’altres, a “enrarir el nostre moviment i posar en dubte el nostre bipedisme”, explica l’Enric Puig Punyet, director del Santa Mònica i un dels dos comissaris de la mostra, una proposta que “fuig” de la concepció que “hem d’anar a un centre d’art contemporani i ho hem d’entendre tot” perquè “potser aquest no és el canal amb què necessàriament ens ha d’arribar l’art”.
Viatge experiencial
L’experiència acaba amb la peça ‘Parto’, de Yapci Ramos: “Un passadís que asfixia i que acaba amb un horitzó cap a noves possibilitats”, afirma l’artista canària, que diu amb sornegueria que està “parint a tothom qui entra a l’exposició“. Un final catàrtic després del viatge de transformació que proposa l’exposició i que es pot experimentar al Santa Mònica, de forma gratuïta.
L’exposició es completa amb activitats com una performance de llarga durada i resistència, a càrrec de Zoe Balasch en col·laboració amb performers del Laboratori Corpografies inclassificables i música de Xavi Lloses.
