Durant anys, menopausa i sexualitat femenina han estat temes tabú. Es donava per fet que amb l’arribada de la menopausa, el desig s’apaga, el cos canvia… i no hi ha res a fer. Però aquesta narrativa està canviant —i també ho està fent la consulta ginecològica. Parlem amb la Dra. Antonella de Ponte, especialista en ginecologia regenerativa i funcional en Dexeus Mujer (Barcelona), qui ens recorda que la sexualitat forma part de la salut, també en la menopausa: “Moltes dones creuen que els canvis sexuals amb l’edat són inevitables i no tractables. Però no és així. Tenim recursos mèdics eficaços que poden millorar la seva qualitat de vida, autoestima i relacions”.
Contingut
Els canvis sexuals en la menopausa: el que sí que es pot tractar
A partir dels 45-50 anys, és comú que apareguin:
– Sequedat vaginal i pèrdua de lubricació natural.
– Dolor a l’inici de les relacions (vestibulodinia atròfica).
– Disminució de la sensibilitat i de l’orgasme.
– Canvis en l’anatomia vulvar, com hiperlaxitud o fimosi clitoriana.
– Incontinència urinària que afecta la vida íntima.
Tots aquests símptomes tenen un impacte real en el benestar emocional i físic. La bona notícia: es poden tractar amb un enfocament mèdic, físic i sexològic integrador, especialment si s’aborden dins del context de la menopausa i la sexualitat femenina.
Dispositius amb base mèdica: molt més que plaer
Un dels recursos que la Dra. De Ponte recomana en alguns casos és l’ús terapèutic de dispositius. “No es tracta d’un ús eròtic únicament, sinó d’una eina terapèutica”, explica.
Aquests dispositius, utilitzats amb criteri mèdic, poden:
– Millorar la vascularització i la sensibilitat
– Estimular la microcirculació i el to muscular.
– Ajudar a la rehabilitació vulvovaginal, especialment en mucoses atròfiques o zones amb dolor.
En quins casos es recomana el seu ús?
La Dra. De Ponte els indica en dones amb:
– Sequedat persistent o dolor en l’introit.
– Disminució de la sensibilitat o anorgasmia adquirida.
– Fimosi clitoriana lleu o moderada.
– Hipotonia vaginal postpart o postmenopausa.
– Dones oncològiques que no poden usar estrògens.
“L’elecció és sempre personalitzada, tenint en compte l’anatomia vulvar i vaginal, i els objectius terapèutics de cada pacient”.
Com és el protocol terapèutic?
El tractament es realitza en fases, sempre adaptat al ritme de la pacient:
1- Fase inicial (2–4 setmanes): sessions externes suaus, 5–10 minuts, baixa freqüència.
2- Fase intermèdia (4–8 setmanes): introducció progressiva si hi ha tolerància, treball de l’introit i musculatura interna.
3- Fase de manteniment: 1 vegada per setmana per a preservar l’elasticitat i el flux.
En 2 o 3 mesos, moltes pacients noten millores reals: menys dolor, més lubricació, més control i més plaer.
I si la pacient no vol usar aquest tipus d’eines?
“Mai s’obliga”, aclareix la doctora. Hi ha altres opcions com a lubricació intensiva, fisioteràpia de sòl pelvià, estrògens locals (si no estan contraindicats), tècniques regeneratives o teràpia sexològica. “Però quan entenen que es tracta de salut, no sols de sexualitat, moltes dones perden el pudor i es beneficien molt”.
Recuperar la sexualitat també és recuperar el cos
Més enllà del físic, aquest abordatge té un efecte psicològic molt potent. “El dolor i la disfunció sexual generen ansietat, vergonya i distància en la parella. Quan una dona recupera la sensibilitat i el control corporal, guanya autoestima, desig i confiança”, explica.
I no, no és “tard” per a començar. “La sexualitat no desapareix amb l’edat: canvia. Podem acompanyar aquest canvi de manera respectuosa i científica”, conclou la Dra. De Ponte.
