Encara que no es pot determinar amb precisió quan i on va sorgir el crochet (ganxet en català), existeixen diverses teories sobre el seu origen. Una de les hipòtesis més acceptades és que aquesta tècnica podria tenir arrels antigues en pràctiques artesanals similars desenvolupades a diferents regions del món.
En algunes cultures, com la xinesa, es troben traces de tècniques semblants al crochet utilitzades en el treball de fils decoratius ja a l’antiguitat. Alhora, a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica, es practicaven mètodes de teixit que podrien haver inspirat l’art del ganxet tal com el coneixem avui dia.
No obstant això, el crochet modern, tal com el practiquem avui, sembla haver pres forma a Europa durant el segle XVI. Es creu que tècniques com el “nålbinding”, un antic mètode nòrdic de cosir amb agulla, podrien haver influït en el desenvolupament d’aquesta pràctica.
L’expansió a Europa
El terme “crochet” prové del francès, que significa “ganxo petit”. A Europa, el crochet va adquirir popularitat al segle XVIII i XIX, especialment a països com França, Irlanda i Itàlia. Durant aquest període, es va utilitzar tant com una forma d’art decoratiu com per crear peces pràctiques, com ara tapets, cortines i roba.
A Irlanda, el crochet va tenir un paper destacat durant la Gran Fam (1845-1852), ja que moltes famílies van aprendre aquesta tècnica per crear peces que venien a altres països per obtenir ingressos. Això va contribuir a la disseminació de l’art del ganxet per Europa i Amèrica del Nord.
Amb el pas del temps, el crochet ha passat de ser una necessitat pràctica a convertir-se en una forma d’expressió artística. Durant el segle XX, especialment als anys 60 i 70, el crochet es va associar amb el moviment hippie, que valorava l’artesania i la personalització.
Avui en dia, aquesta tècnica ha experimentat un renaixement, gràcies a la seva versatilitat i a les xarxes socials, on artistes i aficionats comparteixen dissenys i tutorials. A més, és una activitat relaxant i creativa que ha guanyat adeptes de totes les edats.
