“Si haguéssim sabut que venia una pandèmia que ens tancaria a les nostres cases, segurament les hauríem comprat, llogat o configurat d’una manera diferent”. La frase és d’un dels fundadors de Slack i resumeix perfectament el sentir d’almenys dues generacions pel que fa al viscut en els dos últims anys.
A València, startups com Designable porten anys d’avantatge en aquest sentit. No en va construeixen edificis sostenibles i permeten als compradors modelar al seu gust l’espai. Ja no hi ha finques, almenys en els seus projectes, que continguin pisos estandarditzats. Perquè avui dia cada persona té una idea d’habitabilitat present i futura en el seu cap.
Escenaris d’un futur proper, l’exposició que s’exhibeix aquests dies en el Centre del Carmen de Cultura Contemporània de la capital del Turia, pren en aquest sentit més força que mai, amb l’afegit del colofó de la ciutat com a World Design Capital i el seu missatge de l’impacte del disseny en tots els aspectes vitals de la ciutadania. No deixa de ser curiós enfrontar-se visualment a peces de mobiliari i il·luminació, així com a escenes que fan un zoom sobre parts d’un habitatge tipus, concebudes totes elles per professionals de l’arquitectura i el disseny en col·laboració amb signatures del sector
Tornem a l’inici, amb la frase que segurament ens va copejar de manera constant durant el confinament. Tenint en compte que no podíem sortir d’un espai que de vegades era escollit i unes altres no tant, però sobretot que mai se’ns va plantejar des del prisma amb el qual ho vivim i habitem en aquells dies.
Flexibilitat i sostenibilitat
L’exposició ens indueix a explorar els canvis que podria experimentar l’entorn domèstic en els propers anys. I ho planteja entorn cinc conceptes: flexibilitat, multi-funcionalitat, modularitat, nomadisme i sostenibilitat. Cinc nocions que, per cert, no són noves, però que ara es replantegen enterament per a un escenari diferent, capaç de donar resposta a les noves tendències en estils de vida, atenent a les realitats socials, tecnològiques i sostenibles contemporànies.
Fa poc es va projectar a Las Naves, el centre d’innovació de l’Ajuntament de València, el documental 2040, que explica com podríem revertir el canvi climàtic al nostre planeta amb les tecnologies de les quals ja disposem.
Aquest podria ser un dels futurs possibles, però el que es planteja aquí és un altre totalment diferent. Perquè ja existeixen propostes properes al que es mostra, però la comissària Tachy Mora ha pretès crear unes altres totalment inèdites, concebudes per a l’exposició per una selecció de professionals del disseny i l’arquitectura, així com empreses del sector de l’hàbitat. I que potser, després d’aquest període, puguin acabar derivant en productes comercials.
Al final, la societat ha desembocat en noves estructures familiars que poden evolucionar amb el temps. I mirar cap a entorns capaços de contribuir al seu benestar en qualsevol de les seves etapes vitals, alguna cosa que va ocórrer fa exactament un segle i que es va materialitzar en el moviment Bauhaus que va canviar la constitució de l’habitabilitat clàssica. Just l’última disrupció que es va donar en aquest àmbit. Fins avui.
