Les empreses de la província de Barcelona van sortir més fortes de la pandèmia. Així ho plasma l’informe Estructura empresarial de la província de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i que s’ha presentat aquest dimarts a la capital catalana. El document mostra una facturació total de 346.680 milions d’euros, un 19,7% més que el 2021 i un 20,6% més que l’any 2019, l’any previ a la covid-19. Si s’analitza l’evolució de la facturació en una dècada, la xifra de creixement es dispara fins al 31,1%.
De fet, el progrés de la facturació només es va detenir en dues ocasions: el 2017, any en què moltes empreses van abandonar Catalunya a causa del procés, i el 2020, quan va esclatar la pandèmia. Ara bé, hi ha una cosa que no canvia: Seat continua sent l’empresa barcelonina que més factura. El 2022, va superar per primer cop el llindar dels 10.000 milions d’euros i va registrar uns ingresos de 10.513 milions d’euros, molt per sobre dels 9.257 milions de l’any anterior.
“En termes generals, les 98.000 empreses que hi ha Catalunya estan en el seu millor moment”, ha apuntat Lluís Vidal, regidor d’Ocupació i Emprenedoria de l’Ajuntament de Manresa, que ha participat en l’elaboració de l’estudi. Tot i això, algunes funcionen millor que altres; més enllà de Seat, que ja va liderar el rànquing de les anteriors vuit edicions, només Lidl sembla que aguanta el ritme: el 2022 va ser novament la segona companyia que més va facturar (6.079 milions pels 5.144 del 2021), mentre que Volkswagen va caure dels tres primers llocs. L’empresa de vehicles va augmentar 196 milions d’euros la seva facturació d’un any a l’altre (3.224 milions en total), però va ser superat per Carburants Axoil (4.325 milions) i Bunge Ibérica (3.528 milions).
Les firmes petroquímiques van ser les grans beneficiades de l’inici de la guerra d’Ucraïna, amb la revalorització del petroli: Carburants Axoil i Biomar Oil van incrementar en 1.498 milions i 1.045 milions la seva facturació
Cal destacar especialment el creixement de l’empresa de carburants, que en un any va incrementar la seva facturació en gairebé 1.500 milions. No és una excepció: les firmes petroquímiques van ser les grans beneficiades de l’inici de la guerra d’Ucraïna, amb la revalorització del petroli. Prova d’això és que Biomar Oil, que el 2022 es va colar a l’últim lloc del top 25, va veure la seva facturació augmentada en 1.045 milions. També Vueling va millorar en 1.586 milions d’euros els seus ingressos gràcies a la inflació i la reactivació econòmica.
A més, hi ha un altre factor: el 2022 va ser el primer any en què per primer cop no hi va haver cap escull arran de la pandèmia. “Cal recordar que el 2021 encara hi havia restriccions i moltes empreses no van vendre tant com s’esperava”, ha explicat Josep Maria Canals, director de la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local i també responsable de l’informe.
Contingut
Creixen tots els sectors
De fet, els 38 sectors productius van augmentar la seva facturació. Aquest és un aspecte a tenir en compte, especialment si s’observa que del 2019 al 2020 només sis van presentar tendències positives i del 2020 al 2021 la xifra es va detenir en 33. Casualment, entre aquests sectors no apareix el turisme. “És un àmbit complex on intervenen empreses de diferents grandàries i formes jurídiques”, ha justificat Ana M. Martínez, alcaldessa de Rubí i presidenta delegada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona.
Entre els 10 primers classificats, destaca la reducció de la indústria del motor (del 4,8% al 4,2%), que cau de la sisena a la setena plaça, i la desaparició del sector d’informació i comunicacions
Per xifra de negoci, lidera el comerç a l’engròs de mercaderies i de productes intermedis, amb el 9,3% del total de la facturació (+0,8% interanual). Les químiques i farmacèutiques continuen sent el segon àmbit més rellevant (7,6%), però perden pistonada (-0,3%), igual que el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes, que passa del 6,6% al 6,5% però conserva la tercera plaça. Entre els 10 primers classificats, destaca la reducció de la indústria del motor (del 4,8% al 4,2%), que cau de la sisena a la setena plaça, i la desaparició del sector d’informació i comunicacions (3,4% el 2021), que va ser rellevat al desè lloc pel comerç a l’engròs de TIC i maquinària (3,5%).
Ara bé, atès únicament el resultat d’explotació, la classificació canvia totalment. Les activitats immobiliàries són el primer sector de Barcelona, amb el 30,6% del total. Tot i això, va retrocedir un -2,7% interanual. “Són cícliques i volàtils”, ha argumentat Canals, tot i que ha afegit després que aquest és “un dels sectors més estables”. Si es repassen les dades, és fàcil adonar-se que té raó. Només cal fixar-se en la variació del segon classificat: les indústries extractives, que passa de tenir un -11,8% l’any 2021 a un +29,9% en només un any. D’altra banda, les activitats financeres tanca les tres primeres posicions amb un 18,9% del total, o sigui, un -12,8% interanual. Novament, una variació molt remarcable.
L’efecte capitalitat de Barcelona, intacte
Malgrat el ball de xifres, la majoria de dinàmiques no han canviat. Per exemple, 22 de les 25 empreses amb més facturació del 2021 es mantenen al 2022. I també continuen predominant les pimes: el 73,1% de les empreses de la província continuen ingressant menys d’un milió d’euros. Per contra, 250 grans empreses (0,25% del total) concentren el 38,3% de la facturació total del territori.
Aquesta gran concentració també s’observa a escala territorial. El 2022, la demarcació de Barcelona encara aglutinava el 81,4% del total de les societats mercantils amb seu a Catalunya. En relació amb el 2021, el teixit empresarial només s’ha descentralitzat un 0,3%.
El Barcelonès representa el 43,9% de les empreses mercantils de la província, un 40% de la facturació total i el 46,5% de l’ocupació
Per comarques, però, tot es relaxa una mica: el Barcelonès representa el 43,9% de les empreses mercantils de la província, un 40% de la facturació total i el 46,5% de l’ocupació. És el pal de paller de l’economia i ho és per un motiu: “És la comarca amb major diversificació empresarial”, ha recordat Martínez, que ha subratllat la existència de multinacionals de tot arreu del món i de sectors molts diversos.
Tot i això, hi ha dos pilars igualment importants: el Baix Llobregat, amb un 21,3% de la facturació total (també lidera el rànquing de facturació per càpita, amb 88.295 euros per habitant) i el Vallès Occidental, que aplega el 18,4% dels ingressos de la província. A partir d’aquí, la resta de comarques ni tan sols s’apropa al 10%.
Un 2023 de més creixement
La dinàmica de 2022 s’espera que s’allargui un any més. Encara és d’hora, però la Diputació de Barcelona ja treballa en l’informe de l’any vinent. De moment, les estimacions són bones i preveuen que la facturació torni a créixer un 9,2%. “Potser ens hem quedat curts, però els precedents ens indiquen que hem encertat bastant”, ha advertit Canals. Per la seva banda, Vidal ha assenyalat que “no existeix un grau de concreció més gran que aquest estudi”, ja que tenen en compte dades detallades del Registre Mercantil.
Any rere any des del 2014, la Diputació de Barcelona elabora aquest estudi amb la intenció “d’impulsar la competivitat empresarial de la provincia” i de “fer créixer les empreses, especialment les industrials”, tal com ha refermat Martínez. La idea és que l’anàlisi socioeconòmica local serveixi com a “eina per prendre millors decisions polítiques” i que aquesta estigui “sustentada en dades”.
Alhora, a través d’iniciatives com MesuraDEL, la Diputació valora posteriorment el grau d’assoliment per municipis i agrupacions territorials, entre altres entitats. Tot plegat acaba de conformar la fotografia del teixit empresarial de la província que alberga la capital de Catalunya
