L’Empordà és la comarca veïna de la Catalunya del Nord, una comarca que viu mirant el nord i també el sud. És una terra amb un paisatge de gran bellesa, un patrimoni arquitectònic molt ric, que conjuntament amb els seus vins i olis, conreats molts d’ells en espais naturals protegits, li donen un caràcter acollidor i creatiu a la seva gent. En definitiva, un territori que convida a la inspiració artística, a la descoberta i a la gastronomia.
A la comarca hi ha dues denominacions d’origen protegides. Per una banda l’oli d’oliva verge extra, amb les seves varietats exclusives argudell, curivell i llei de Cadaqués, i la tradicional de l’arbequina. Per altra banda, el territori també compta amb la marca DOP Vi de l’Empordà, amb les seves varietats carinyena i garnatxa.
Contingut
Origen
Les primeres mostres d’olivera i de vinya que es van trobar de l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu d’aquestes i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI a.C. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials.
Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins a arribar a la situació actual, amb grans extensions de cultiu i una producció d’elevada qualitat.
L’Oli de l’Empordà
L’oli d’oliva verge extra de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà és un oli elaborat a partir de les 3 varietats autòctones i exclusives de la zona DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una varietat tradicional (arbequina) que es conrea a la zona des del segle XVIII. La varietat argudell és la majoritària i la que dona la personalitat a l’oli. És per això que tots els olis produïts dins de la DOP han de tenir un percentatge mínim del 51% d’aquesta varietat.
Pel que fa al perfil sensorial, la DOP Oli de l’Empordà es caracteritza per ser un producte equilibrat de fruitat verd d’intensitat mitjana. En boca, presenten un amarg i picant de tipus mitjà a causa del seu elevat contingut en polifenols. Considerant altres descriptors de tipus aromàtic el perfil mostra uns olis amb aromes que normalment recorden a l’herba acabada de tallar i/o a nous. També poden aparèixer aromes de fruites exòtiques, fruites verdes o carxofa, així com presentar una sensació final d’ametlla en boca.
El vi de l’Empordà
L’Empordà és terra de carinyenes i garnatxes, l’ànima del vinyar empordanès. Avui en dia, les varietats autòctones són les més plantades a la denominació amb dos de cada tres ceps. El percentatge d’aquestes varietats no ha deixat de créixer en els últims anys gràcies a l’aposta decidida dels viticultors empordanesos especialment per la garnatxa i la carinyena, però també pel macabeu o el moscatell i l’històric monestrell empordanès. L’Empordà és també una zona vinícola amb una riquesa varietal única, ja que és una de les poques denominacions que produeix totes les varietats de carinyenes i garnatxes.
La vinya arriba a Catalunya aproximadament al s. VI aC gràcies a la colònia grega més important del país que era Empúries. Amb el pas del temps aquesta ciutat acabà donant el nom a tota la comarca de l’Empordà. Quatre segles més tard de l’arribada de la vinya al territori, ja hi ha constància arqueològica i documental que els vins dels territoris d’Emporiae i d’altres contrades de la Tarraconense eren coneguts en els mercats interiors, en altres províncies de l’Imperi Romà i a la mateixa metròpoli.
A l’edat mitjana, quan les vinyes creixien a redós d’abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes. Una producció en la qual sembla que va excel·lir en l’art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s’atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l’Empordà.
Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l’impuls agrícola traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu. La producció agrícola també acaba transformant el paisatge del territori amb xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la Fil·loxera va aparèixer per primera vegada en una vinya de Rabós d’Empordà l’any 1879, abans d’estendre’s per arreu del país. Un fet que va arruïnar totalment el període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura i la vinya de l’Empordà mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.
