L’Ajuntament de Barcelona renovarà Casa Golferichs, construïda per Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí Amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, els treballs actualitzaran els que es van fer a finals dels noranta, quan l’immoble modernista, conegut com El Xalet, va reobrir les portes després de dos anys d’obres.
El consistori barceloní preveu que les obres comencin l’any 2026 i ja ha licitat la redacció del projecte de reforma. L’actuació farà una rehabilitació de la Casa Golferichs, situada a la Gran Via, i adequarà els seus espais per ampliar el centre cívic que està situat a l’edifici annex.
El projecte de renovació de l’edifici modernista, que compta amb una superfície de gairebé 790 metres quadrats, preveu noves sales, aules i magatzems. Ara, l’immoble de l’Eixample acull una sala d’exposicions, i una sala d’actes del centre cívic. A més, és la seu de la Fundació Carles Pi i Sunyer.
Actualment la licitació està en fase de resolució per actualitzar el projecte redactat l’any 2018 per Ravetllat Arquitectura, despatx que ja va participar en la reforma feta a finals dels noranta. La licitació és l’avantsala per a la contractació i la redacció del projecte executiu i tota la tramitació administrativa necessària, prevista per a l’any 2025. En el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer, el consistori treballant per trobar-li una nova ubicació.
Una sòlida història
La Casa Golferichs data de principis del segle XX, però es va construir sobre un edifici que data de molt abans. Hi ha estudis historiogràfics que mantenen que aquí va estar ubicat el monestir de Santa Maria de Valldonzella, començat a aixecar el 1267.
Bastants segles després, l’enginyer de camins i comerciant de fusta Macari Golferichs, amb negocis a Amèrica, va encarregar a Joan Rubió la construcció d’una casa modernista, la segona obra de l’arquitecte que també signa la capella de l’Escola Industrial.
La família Golferichs va habitar a l’immoble fins a l’esclat de la Guerra Civil, quan va ser confiscat per milicians que volien crear una universitat popular. Quan el conflicte va acabar, la casa va passar a les mans de l’orde de les Dominiques de la Presentació, que van modificar considerablement el seu interior per convertir-lo en un col·legi religiós i van alçar un edifici annex.
Durant els anys setanta, la constructora Núñez i Navarro va comprar l’immoble amb la idea de derrocar-lo per construir nous habitatges. Una gran campanya posada en marxa pels veïns de Sant Antoni va poder paralitzar les obres durant més d’una dècada, fins que l’any 1984 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la propietat.
