El paisatge del Delta de l’Ebre és completament diferent del que molta gent imagina quan pensa en Catalunya: camps d’arròs infinits, llacunes tranquil·les, canals d’aigua i una sensació de calma que costa trobar en altres indrets.
Però el que fa realment especial aquest espai natural és la seva fauna. El Delta és un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània i un autèntic refugi per a centenars d’espècies animals, especialment aus.
De fet, per a moltes persones visitar el Delta és gairebé com entrar en un altre món.
Si hi ha una cosa que defineix el Delta de l’Ebre, són els ocells. N’hi ha durant tot l’any, però a la primavera i a la tardor el paisatge s’omple encara més d’espècies migratòries que fan parada en aquesta zona. Algunes venen d’Àfrica i altres del nord d’Europa. El Delta és un punt de descans clau perquè puguin alimentar-se i continuar el viatge. És habitual veure grups enormes volant sobre les llacunes o descansant entre els arrossars.
Els flamencs s’han convertit en una de les imatges més conegudes del Delta. Amb les seves potes llargues i el color rosat, criden l’atenció immediatament. Moltes persones se sorprenen quan descobreixen que al Delta hi viu una de les colònies més importants de flamencs de tota la Mediterrània occidental.Quan caminen dins l’aigua poc profunda o alcen el vol tots junts, creen una escena difícil d’oblidar.
A més dels flamencs, el Delta està ple d’altres espècies. Hi viuen ànecs collverds, agrons, martinets, garses i moltes aus petites que aprofiten els canyissars per refugiar-se.
També és possible veure aus rapinyaires sobrevolant la zona, especialment en èpoques de migració.
Per als aficionats a l’observació d’ocells, el Delta és gairebé un petit paradís.
La fauna del Delta no s’acaba a l’aire. Els canals, llacunes i desembocadures estan plens de vida aquàtica. Hi viuen anguiles, llobarros, orades i moltes altres espècies de peixos que aprofiten la barreja d’aigua dolça i salada. Aquesta combinació crea un ecosistema molt ric, ideal per a moltes formes de vida.
No tota la fauna del Delta, però, és autòctona. En els últims anys, espècies invasores com el cranc blau han guanyat molta presència. Aquest cranc, originari d’altres zones del món, s’ha adaptat molt bé al Delta i ha alterat part de l’equilibri natural. Tot i això, també s’ha convertit en un recurs per a la pesca i fins i tot ha acabat arribant als restaurants de la zona.
Una de les imatges més curioses del Delta és veure cavalls pasturant prop de les llacunes. Aquests animals ajuden a mantenir controlada la vegetació en algunes zones humides i formen part del paisatge habitual. Veure’ls caminant entre els aiguamolls al capvespre és una escena molt característica del territori.
Tot i la seva bellesa, el Delta de l’Ebre és un ecosistema molt delicat. El canvi climàtic, la pujada del nivell del mar i la falta de sediments amenacen el futur de moltes zones. A això s’hi afegeixen la contaminació, la pressió humana i els canvis en l’agricultura. Per això cada vegada hi ha més iniciatives per protegir aquest entorn únic.


