Amb més de 140 botigues arreu del territori català, Ametller Origen s’ha convertit en un dels establiments amb més diferenciabilitat del mercat. Des de 1830, la família Ametller s’ha dedicat a conrear les seves terres i fruit de la seva experiència com a agricultors i elaboradors, neix l’ambiciós projecte Ametller Origen. Regina Regau ho descobrim parlant amb Josep Ametller, CEO i cofundador d’Ametller Origen.
– L’Ametller Origen, va rebre el Premi Amic Internacional, mitjans de proximitat. Què suposa per a l’empresa aquesta distinció?
Crec que es valora aquesta tasca que fem, d’apropar-nos al territori, d’aportar valor al territori i de treballar aquesta proximitat més enllà del producte. Això ens permet crear arrels i promoure l’ecosistema. Avui en dia estem presents a vint-i-una capçaleres arreu del territori, generant continguts d’informació… i a més de l’àmbit més local, perquè pensem que té molt de sentit i és molt coherent amb el nostre missatge.
– Per què aposteu per aquests continguts a la premsa de proximitat i no a la premsa més generalista d’àmbit nacional o estatal?
D’entrada, perquè nosaltres estem a Catalunya només, per tant, fer comunicació amb àmbit estatal no tindria massa sentit. La meva mare només llegeix la premsa local, i com la meva mare, tenim molts clients. Com a resultat, s’està demostrant, en un moment amb una conjuntura complicada per als mitjans de comunicació en paper, tant en l’àmbit autonòmic com en l’àmbit estatal, que la premsa local s’ha sabut reinventar, ajustant bé els costos per poder sobreviure. I, a més, arriben a un perfil de consumidor al qual la premsa més generalista no arriba…
– Quin seria el valor afegit que aporta Ametller Origen?
Això és clau. El nostre valor afegit és aportar valor a la comunitat, més enllà de vendre un producte concret. Per exemple, quan anem a un barri de Barcelona, o a un poble, on abans no hi havia un Ametller, el consum de fruita i verdura augmenta un 30% -al cap d’un any d’haver aterrat allà-. Per tant, només això ja té sentit. Doncs justament aquest valor afegit és el de començar a promoure el consum, i no fer-ho amb grans campanyes de publicitat, sinó aconseguint que l’experiència de consumir fruita i verdura sigui plaent.
Això vol dir treballar bé des de l’origen, treballar amb bona qualitat de producte… Per altra banda, fer-ho també de manera més sostenible, i per fer-ho de manera més sostenible, s’ha de treballar des de l’origen també, perquè és més eficient des del punt de vista de l’ús de l’aigua, i de tot el que suposa la cadena de valor que representem nosaltres.
– Seguiu la filosofia del camp al plat?
Es podria dir així. Nosaltres, que venim de ser agricultors, de fet encara en som i que el que vam escalar va ser una manera de viure. Es produïa a casa el mateix que ens alimentava. Anàvem al mercat ambulant els dissabtes, a vendre les coses que sortien de casa. I això després de vint anys, el que hem volgut és amplificar-ho i arribar a més llocs, amb més població, amb més persones, però sense perdre aquesta filosofia de mantenir que el circuit, d’ençà que plantem, collim i arribem a consumir, sigui el més proper possible.
– Farem unes preguntes ràpides. Quants punts de venda teniu actualment?
140.
– I majoritàriament a Barcelona?
Sí, principalment a la província de Barcelona.
– Podem considerar que la vostra estratègia es focalitza molt en Barcelona i l’àrea metropolitana?
Nosaltres som del Penedès i teníem la sort de tenir a mitja hora a 5 milions d’habitants. I això és el que hem prioritzat. Ens ha anat bé, i hem connectat bé amb el món urbanita, però també estem ara sortint a Girona, a l’Ebre. Ens anem estenent arreu, però tenim clar que el nostre mercat, de moment serà Catalunya.
– M’agradaria que ens parlessis del projecte de l’Agroparc Penedès, d’on sorgeix aquesta idea i que ha de ser aquest projecte de nou sistema de producció agroalimentària?
Sorgeix de com vivíem nosaltres. Nosaltres vivíem en una masia de pagès on era circular, i no era perquè hi hagués darrere d’aquesta manera de viure un pla estratègic per la sostenibilitat, sinó que era una manera de sobreviure, que tot havia de ser molt més eficient i més circular. Ho havíem d’aprofitar tot, sigui una, dues o tres vegades. I ja fa molts anys, cap a més de quinze anys que li vam donar tombs de com avui i amb el segle XXI podíem aprofitar una tecnologia que actualment tenim a l’abast per partir d’aquell punt de partida de la circularitat que pogués produir-se de manera molt més eficient que a la vegada seria més sostenible i, per tant, tindria un impacte positiu al medi ambient. I això és l’Agroparc, un nou model de producció agroalimentària sostenible i circularment.
