Era el 1925 quan Ezequiel Giró va fundar una empresa tèxtil a Badalona que durant les pròximes dècades es va dedicar a vendre la seva roba a nivell local. Fins que als anys 50, van tenir una idea revolucionària: crear una malla per envasar fruita i verdura. Setanta anys després, productors i distribuïdors de tot el món utilitzen el sistema inventat pel Grup Giró, líder mundial del sector amb presència a una cinquantena de països i una facturació de 181 milions d’euros.
La famosa bossa de fils amb foradets que guarden patates, cebes o taronges d’arreu té un origen català i envasadors i distribuïdors fan servir les màquines del Grup Giró. El 70% del seu negoci és a l’exterior.
Contingut
De mitges per a dones a malles per fruita
“Giró va néixer com una empresa tèxtil, com tantes altres del teixit industrial català en aquella època. Un dels articles que feien eren mitges per dones”, explica David Porta, director d’estratègia de la companyia. Els anys 20, 30, 40 i 50 eren una empresa tèxtil més, de petita dimensió.
Fins que va arribar el 1958: “L’avi de l’actual president va tenir una idea brillant: en lloc de fer una malla de teixit com una peça de roba, fer-ho de plàstic i posar-hi fruita dins i verdura dins”. I així és com van crear aquest sistema d’envasat que s’ha popularitzat a països dels cinc continents. “S’ha convertit en un sistema estàndard i es fa servir a gairebé tot el món”, destaca Porta.
L’èxit de la malla: de Mercadona a Walmart
La malla es va popularitzar ràpidament com a sistema d’envasat de cítrics, cebes o patates. El director d’estratègia n’explica els motius: “La malla és un producte molt transpirable i la fruita es conserva i no es fa malbé en el punt de venda”. A més, als consumidors els agrada veure, tocar i olorar el producte que compra i la malla ho permet.
“Tot això va fer que es convertís en un referent i es va anar estenent a tot el món. Avui Giró ven a 50 països dels cinc continents, estem presents a la major part de les cadenes de supermercats del món”. Mercadona, Carrefour, Walmart, Tesco, Lidl, Aldi, Morrisons, Conad, Rewe Dein Markt o Costco són només alguns exemples.
Avui dia, el tipus de bossa de malla es coneix en el sector com a girosac, el que demostra la importància que ha tingut la companyia catalana.
Ja als anys 60, Giró va començar la seva expansió internacional, començant per Europa. “Sempre hem tingut una vocació innovadora i exportadora, de ser una empresa internacionalitzada”, resumeix Porta. Tot i això, l’exportació s’ha disparat especialment a partir del segle XXI: el 2000, el 70% de les vendes eren a Espanya i, ara, s’ha capgirat i el 70% de la facturació prové de l’exportació. Especialment dels Estats Units, que genera el 35% del negoci i és el principal mercat per Giró. Especialment, gràcies a Califòrnia, on són grans productors de cítrics.
Avui en dia estan presents en 49 països dels cinc continents. Però no només això: tenen set filials i vuit fàbriques repartides pel món, amb uns 760 treballadors. “Allà on hi ha cítrics, patates o cebes per envasar i una cadena de distribució moderna, podem desenvolupar el nostre negoci“, destaca el responsable d’Estratègia.
La millor màquina del món és catalana
Tradicionalment, el plàstic és el material principal d’aquestes malles. Avui en dia hi ha una guerra contra el plàstic per l’impacte negatiu que té pel medi ambient. “Ens preocupava”, reconeix Porta. Per això, des de fa un temps també van incorporar la possibilitat de fer les malles amb cel·lulosa, fent servir les mateixes màquines amb petites adaptacions. Tot i això, dels 1.300 milions de metres de malla, només uns vuitanta són avui en dia amb cel·lulosa.
I és que no tot és blanc o negre: “El problema del plàstic és com es gestiona el residu, si acaben als oceans o boscos. Però si es fa correctament, es recicla i es trona a reutilitzar, no és dolent en si”. Les seves característiques l’han fet sempre únic: amb un gram de plàstic es pot fer una malla que suporti un quilo. Amb cel·lulosa, necessàries molt més. I el preu és quatre o cinc vegades més. Segons el director d’estratègia de Giró, l’empremta ecològica de la cel·lulosa és més alta pel transport, l’ús d’aigua i energia que requereix
Tot i això, cada vegada aposten més per materials alternatius al plàstic. “El plàstic no desapareixerà del tot, és impossible. Ben gestionat és molt eficient. No hi ha res perfecte”, afegeix.
Una història catalana
Per això, un dels objectiu és obrir noves línies de negoci per fer-se menys depenent del plàstic. Una d’elles es va materialitzar fa poc amb la compra d’una empresa dedicada a la robotització i automatització de plantes d’envàs. Això els permetrà oferir un servei encara més integral als seus clients. Tot plegat per continuar liderant la tecnologia i els materials que es van servir en les plantes d’envasat de fruita i verdura d’arreu del món. Una història que va començar fent mitges per a dones i que va esclatar amb un invent català revolucionari i que ara es veu a tot el món: la malla per guardar patates, cebes, taronges o tota mena de fruita i verdura.
