El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat el decret català del 2023 que estableix restriccions als pisos turístics a Catalunya, una mesura que obre la porta a l’eliminació d’aquest tipus d’allotjaments per part dels ajuntaments. Segons la resolució del TC, la normativa impulsada pel Govern d’ERC no vulnera el dret a la propietat privada ni l’autonomia dels municipis, com argumentava el recurs interposat pel grup del PP al Congrés dels Diputats.
La regulació, considerada pionera a Catalunya, respon a la creixent preocupació pel seu impacte en l’accés a l’habitatge, especialment en zones amb una elevada pressió immobiliària. L’objectiu del decret és posar fre a l’augment indiscriminat d’aquests allotjaments, que sovint contribueixen a l’encariment del preu dels lloguers i a l’expulsió de residents habituals en barris amb una forta atracció turística.
Contingut
Mesura aplicable a municipis amb manca d’habitatge
La sentència del TC, que compta amb els vots particulars dels magistrats Enrique Arnaldo Alcubilla i Concepción Espejel Jorquera, determina que el decret no incompleix els límits establerts per la legislació d’urgència. Els jutges han considerat que la mesura estava justificada per la “proliferació” de pisos turístics en determinades localitats de Catalunya, una situació que ha provocat efectes adversos en el parc d’habitatges habituals i en la qualitat de vida dels residents.
El TC especifica, a més, que la normativa no s’aplica de manera indiscriminada a tot el territori català, sinó únicament als municipis on s’hagi detectat un problema d’accés a l’habitatge. En concret, el decret afecta 262 poblacions que figuren en el seu annex, entre les quals es troben les ciutats amb més demanda residencial i una gran pressió turística, com Barcelona, Girona, Tarragona o Sitges.
Reaccions i implicacions de la sentència
Després de la resolució del TC, diverses entitats socials i municipals han celebrat la decisió, ja que consideren que reforça la capacitat de les administracions locals per regular el mercat de l’habitatge. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha manifestat que aquest aval jurídic permetrà desplegar mesures més contundents per limitar l’expansió dels pisos turístics i facilitar l’accés a l’habitatge per als residents.
Per contra, representants del sector turístic i immobiliari han expressat la seva preocupació per les conseqüències econòmiques d’aquesta regulació. Asseguren que la limitació dels pisos turístics pot afectar el dinamisme econòmic de moltes ciutats i reduir l’oferta d’allotjament per als visitants. També han advertit que algunes plataformes de lloguer vacacional podrien buscar vies alternatives per continuar operant en aquests municipis.
En qualsevol cas, la sentència del TC suposa un precedent important en la regulació del mercat de l’habitatge a Catalunya i podria inspirar altres comunitats autònomes a adoptar mesures similars. La qüestió de l’accés a l’habitatge i l’impacte dels pisos turístics continua sent un dels grans reptes de les administracions públiques, especialment en zones amb una elevada demanda residencial i una forta afluència de turistes.
