La responsable del Monestir de Pedralbes, Anna Castellano, ha expressat el desig que la vida religiosa torni algun dia al recinte, després de la marxa de les darreres monges clarisses. Fa poc més d’un any, aquesta comunitat va abandonar el convent després de gairebé set segles de presència continuada, deixant el claustre sense activitat espiritual. Segons Castellano, la seva absència encara es fa notar: formaven part del dia a dia del lloc i la seva convivència amb l’equip del museu era habitual.
Tot i que les religioses ja no resideixen al monestir, Castellano subratlla que el vincle no s’ha trencat del tot. Actualment, les clarisses es troben a Vilobí d’Onyar, però continuen sent considerades les monges de Pedralbes. El seu futur, però, és incert i queda obert a possibles canvis.
La sortida de la comunitat va generar debat públic, ja que alguns sectors pensaven que havia estat forçada. No obstant això, la directora insisteix que es va tractar d’una decisió presa amb plena consciència. La situació era complicada: només quedaven tres monges i una d’elles tenia 91 anys, fet que dificultava garantir la continuïtat i l’atenció adequada en cas de problemes de salut.
Pel que fa al futur del convent, Castellano prefereix que siguin les clarisses qui hi tornin, si es donen les condicions. Amb tot, no es descarta que un altre orde religiós pugui ocupar l’espai, sempre que comparteixi els valors de la tradició franciscana. Ja s’han explorat alternatives a Barcelona, però les comunitats disponibles presenten característiques similars: grups reduïts i envellits, cosa que només oferiria una solució temporal.
La decisió final sobre l’ús del claustre recau en el Patronat del monestir, integrat per representants municipals i religiosos. Aquest òrgan haurà de determinar si l’espai es manté exclusivament com a museu o si recupera la seva funció original com a residència d’una comunitat religiosa.
Paral·lelament, el monestir celebra els seus 700 anys d’història. En aquest context, s’ha reconegut el valor del seu arxiu, que recull segles de documentació sobre el convent i el seu entorn. Després de completar-ne la digitalització, es preveu que aquests materials siguin accessibles al públic abans de la cloenda de les celebracions, prevista per al maig del 2027.
