Aquests darrers anys, com tanta altra gent que aprecies, els nostres contactes socials s’han reduït, via whatssap, a una declaració d’intencions: “hem de veure’ns!”. Però aquesta trobada no acaba mai d’arribar o la cita s’acaba cancel·lant perquè molts cops la nostra apretada agenda acaba passant pel davant.
A aquestes alçades tots som digitals, alguns més que d’altres, però en general acceptem que la tecnologia ens fa la vida més fàcil, ens ajuda a connectar-nos i a donar-nos suport. No obstant, per bé del nostre benestar, també hem de saber fer una desconnexió digital quan cal i connectar en persona amb les persones que apreciem.
Desconnexió digital de veritat
El llenguatge és més que donar informació. El gran avanç del procés de digitalització, és el responsable de la pèrdua de l’atenció contemplativa, que ens roba la part poètica.
Com més ràpid naveguem, més destrossem la nostra atenció, cosa que provoca una repercussió en la nostra salut i una alteració en la nostra cultura.
Seria una bona pràctica deixar de posar un horari d’ús mòbil als teus fills i posar-t’ho a tu mateix. Hi ha moltes aplicacions d’autolimitació de temps. Estigues tranquil, la xarxa mòbil segueix funcionant, si passa alguna cosa greu, algú et trucarà. I si no, com diuen els anglosaxons: “No news, good news”.
Tampoc cal que ens posem a demonitzar els smartphones, però l’enfoc adequat és que la tecnologia satisfaci les nostres necessitats, no que es converteixi en una necessitat malaltissa.
A més, estar en xarxa no significa estar connectat i aquesta xarxa sense fronteres debilita l’enllaç entre les persones. Malgrat les xarxes socials, estem més sols que mai.
Hem de potenciar el quedar i abraçar els amics. Durant la pandèmia, s’ha erosionat la confiança entre els individus perquè ara gairebé no ens toquem. És l’encaixada de mans el que genera la confiança, és una cosa que la pandèmia ha malmès de manera massiva, i la manca de contacte espatlla la comunitat.
Et pots proposar fer una llista d’amics per veure’ls un per setmana, en persona. Una cita que no cancel·laràs, i si sorgeix qualsevol imprevist de força major, posaràs una altra data amb no més separació que dos o tres dies. Ja veuràs com de seguida t’enganxaràs a aquest agradable nou hàbit!
