La nova temporada de 3Cat ha recuperat el mític duet còmic de Bruno Oro i Clara Segura, conegut pel programa Vinagre fa disset anys. Ara tornen amb Vinagreta, una proposta renovada amb nous personatges i situacions que reflecteixen amb humor diferents àmbits de la societat. El seu retorn ha estat molt celebrat i consolida encara més la trajectòria d’aquests dos actors tan estimats.
Durant els darrers mesos, Clara Segura ha tingut una presència molt destacada al cinema. Ha protagonitzat films d’èxit com La casa en flames i El 47, paper que li va valer un Goya a millor actriu de repartiment. A banda de la seva carrera sòlida, l’actriu gaudeix d’una vida personal estable: fa més de 22 anys que comparteix la seva vida amb Florenci Ferrer, amb qui té dos fills. Tot i que manté la seva vida privada amb discreció, recentment n’ha parlat al pòdcast La Turra, conduït per Alba Riera, emès per 3Cat.
En el cinquè episodi del programa, dedicat al debat sobre si és millor deixar o ser deixat, Riera va aprofitar per preguntar-li a Segura quin era el secret per mantenir una relació tan llarga i equilibrada. L’actriu, amb sinceritat, va admetre que no hi ha fórmules màgiques per a l’amor: “És una pregunta dificilíssima. Tant de bo tingués la resposta”. Tot i això, va compartir la seva reflexió sobre el que considera essencial en una parella.
Respecte i independència
Segons Segura, el respecte és fonamental, tot i que reconeix que no sempre és fàcil mantenir-lo. També creu que l’amor evoluciona amb el temps i que cal adaptar-se als canvis personals i professionals de cadascú. Tant ella com Ferri tenen feines que els apassionen, i això els permet no dependre emocionalment de l’altre. “No pots donar-li a ningú la responsabilitat de la teva felicitat —ni a la parella ni als fills—”, explicava.
L’actriu també destacava la importància de comunicar-se i compartir temps de qualitat, tot i les dificultats de les seves agendes. Després de més de dues dècades junts, assegura que el seu amor continua basant-se en la complicitat i en l’esforç per créixer plegats. Una història discreta però inspiradora, que mostra que les relacions llargues requereixen treball, paciència i molta comprensió.
