Els habitatges embargats són aquells immobles que han passat a ser propietat d’un banc a causa d’un procés reiterat d’impagaments de les quotes de la hipoteca, per part de la persona que era propietària fins aquest moment.
La majoria dels habitatges embargats en l’actualitat, provenen d’aquelles hipoteques constituïdes entre els anys 2005 i 2008, just abans que esclatés la bombolla immobiliària i la posterior crisi econòmica, les quals van deixar a moltes famílies sense recursos per a fer front a aquests pagaments.
Perquè un habitatge sigui embargat, s’han de seguir una sèrie de passos. El principal és que es compleixi el requisit mínim d’impagaments que se situa en:
– En la primera meitat del préstec: És requisit indispensable que hagin passat 12 mesos d’impagaments o superar el 3% del deute pendent.
– En la segona meitat del préstec: En aquest cas són 15 mesos d’impagaments o haver superat el 7% del deute pendent.
Transcorreguts aquests 12 o 15 mesos, el banc és quan sol iniciar la via executiva i convoca la subhasta, a més d’afegir en el registre de la propietat les diferents càrregues.
Un cop iniciat i obert el tràmit, se li avisa al deutor que aboni les quantitats pendents o procedeixi a abandonar l’habitatge. Si el deutor paga abans d’arribar a la subhasta, recupera el seu habitatge, però una vegada començada la subhasta, ja no hi haurà marxa enrere.
A través d’un portal de subhastes judicials
Per a poder participar en una subhasta judicial, cal accedir al portal únic de subhastes judicials i administratives de l’Agència Estatal Boletín Oficial del Estado i registrar-se.
A partir d’aquí, quan hi ha un immoble que pugui interessar al comprador, aquest ha de fer un dipòsit del 5% del preu total de l’immoble, dipòsit que es recuperarà si al final no és l’adjudicatari del bé. En el cas de comprar finalment l’habitatge, la resta del preu s’ha d’abonar com a màxim quinze dies després de la celebració de la subhasta.
En el cas d’adquirir a més el bé, cal tenir en compte que abans d’escripturar, s’hauran d’aixecar les càrregues que posseeixi l’habitatge, així com fer-se càrrec de les possibles despeses que s’originin o del cost de les rehabilitacions que calgui fer a l’interior o exterior d’aquesta.
