Surts de la feina, però la feina continua. Un correu mentre sopem, un missatge del cap quan ja som al sofà o aquell pensament que apareix just quan ens fiquem al llit: “Demà he de fer això”. La jornada laboral s’acaba sobre el paper, però no sempre dins del nostre cap. Les noves tecnologies han fet que sigui molt més fàcil treballar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. I això té una cara menys amable: cada vegada costa més posar una frontera clara entre la feina i la vida personal.
Contingut
El mòbil no ajuda
Fa uns anys, quan sortíem de l’oficina, la feina quedava allà. Ara pot viatjar amb nosaltres dins de la butxaca. El correu, el WhatsApp, les trucades i les notificacions fan que estiguem pendents del que passa fins i tot quan no hauríem de treballar. El problema no és només respondre a un missatge. És tenir la sensació que hem d’estar disponiblessempre. I, de vegades, ni tan sols ens ho demana ningú. Som nosaltres mateixos qui mirem el correu “un moment” o avancem una tasca abans d’anar a dormir per començar l’endemà amb menys feina.
Aprendre a posar límits
Desconnectar no significa deixar de ser responsable ni desentendre’s de la feina. Significa entendre que també necessitem temps en què la nostra atenció no estigui posada en qüestions laborals. Una de les primeres coses que podem fer és establir un horari. Si la nostra feina ho permet, intentar no consultar el correu ni els missatges professionals un cop acabada la jornada. També pot ajudar a separar, tant com sigui possible, el mòbil personal del laboral. Si tenim les dues coses al mateix dispositiu, podem silenciar les notificacions de feina fora de l’horari.
Un petit ritual per acabar la jornada
Pot semblar una ximpleria, però tenir un petit ritual de final de feina pot ajudar el cervell a entendre que el dia laboral ja s’ha acabat. Pot ser apagar l’ordinador, ordenar la taula, fer una passejada de deu minuts o simplement canviar-nos de roba quan arribem a casa. Són gestos senzills, però creen una frontera entre una part del dia i l’altra. Per a qui treballa des de casa, aquesta separació pot ser encara més important. Guardar l’ordinador i sortir de l’espai de treball ajuda a evitar la sensació que encara “estem a la feina”.
I si encara tenim coses pendents?
Sempre hi haurà tasques pendents. És una de les trampes de la feina: pensem que podrem descansar quan ho tinguem tot acabat, però aquest moment sovint no arriba. Per això és important acceptar que no podem acabar-ho tot cada dia.
Abans de plegar, podem apuntar les tasques que han quedat pendents i decidir quina serà la primera que reprendrem l’endemà. D’aquesta manera, no cal continuar donant-hi voltes mentre sopem o intentem dormir.
No tot és urgent
Un altre hàbit que convé revisar és la necessitat de respondre immediatament a tot. Un correu que arriba a les vuit del vespre no necessàriament necessita una resposta a les vuit i cinc. El mateix passa amb molts missatges de feina. Aprendre a diferenciar entre allò que és realment urgent i allò que simplement pot esperar és una de les millors maneres de recuperar una mica de tranquil·litat.
Tornar a tenir temps per no fer res
Desconnectar també vol dir recuperar activitats que no tenen cap relació amb la feina. Sortir a caminar, cuinar, llegir, fer esport, escoltar música, parlar amb els amics o simplement seure al sofà sense tenir res pendent. No cal omplir totes les hores lliures amb activitats productives. Descansar també és fer alguna cosa important. I potser aquesta és una de les idees que més ens costa assumir: no hem d’aprofitar cada minut del dia.
Quan desconnectar ja no depèn només d’un mateix
Hi ha situacions en què posar límits individualment no és suficient. Si una empresa espera resposta fora d’horari de manera habitual, si les urgències són constants o si la càrrega de feina fa impossible acabar la jornada, el problema va més enllà de l’organització personal. En aquests casos, parlar amb els responsables i revisar les prioritats pot ser necessari. Perquè descansar no hauria de ser un privilegi reservat a qui aconsegueix acabar tota la feina.
Al final, la qüestió no és treballar menys per sistema, sinó aprendre a deixar la feina al seu lloc quan arriba l’hora de plegar. Perquè una jornada laboral no hauria d’ocupar també les hores que tenim per viure.
