Residència Feixa Llarga-Laia González de l’Hospitalet de Llobregat. Departament de Drets Socials i Inclusió
La Generalitat impulsa un conjunt d’accions per millorar l’atenció a prop d’un milió de persones que, en algun moment de la vida, poden necessitar suport social i sanitari alhora: especialment les persones grans, amb dependència o discapacitat, problemes de salut mental o addiccions, o que viuen situacions de fragilitat, pobresa o vulnerabilitat. L’aposta per l’atenció integrada social i sanitària (AISS) té per objectiu garantir una atenció centrada en les persones, més eficient, coherent i personalitzada, millorant tant la qualitat de l’atenció com l’experiència de les persones usuàries.
Així, per exemple, una persona gran, amb 5 malalties cròniques, que viu sola i que necessiti ajuda a domicili, actualment pot ser atesa per una dotzena d’equips diferents en un any, sovint de forma descoordinada. Amb l’AISS aquesta persona disposarà d’un pla d’atenció únic consensuat amb ella, així com d’un professional de referència que coordina la resta de professionals. Això redueix la burocràcia i duplicitats, evita sobrediagnòstics i assegura una atenció continuada i de qualitat.
Atenció integrada al domicili i a la comunitat
Un 93% dels catalans expressen la voluntat de desenvolupar durant el màxim de temps possible el seu projecte de vida a casa. És per aquest motiu que el Govern treballa per prioritzar l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari, potenciant l’atenció domiciliària integrada social i sanitària.
Si fins a l’any passat ja s’havien impulsat 8 experiències avançades d’atenció integrada social i sanitària en l’entorn domiciliari, aquest any 2025 s’incorporaran fins a 10 experiències més. En els territoris on s’està oferint una major atenció integrada en aquest àmbit, s’ha pogut constatar per exemple que es disminueix un 20% la necessitat d’acabar vivint en una residència de persones grans.
Contingut
Atenció integrada a les residències de persones grans
Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb major volum de residències i llars residències (més de 1.000) i de residents que viuen en aquest àmbit (més 60.000). Aquestes persones tenen una edat molt avançada, una mitjana de 86 anys, múltiples malalties (89% presenta condicions de complexitat clínica elevada, 20% estan al darrer any de la seva vida). La pandèmia de COVID-19 va fer palesa la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i les limitacions del model assistencial, marcat històricament per la fragmentació entre l’àmbit social i el sanitari.
L’any 2024 els Departaments de Salut i de Drets Socials i inclusió van iniciar el desplegament a tot Catalunya d’un ambiciós pla orientat a oferir una atenció integrada entre els professionals de les residències i els equips d’atenció primària de Salut, amb l’objectiu que els residents rebin la mateixa atenció sanitària de qualitat que qualsevol altra persona de Catalunya.
Actualment, els equips ja han començat a treballar col·laborativament en el 95% de les residències, per part de gairebé la totalitat dels 320 equips d’atenció primària amb alguna residència al seu àmbit de referència. Això ha implicat la reducció del 13% dels ingressos hospitalaris, una disminució del 7% de la polimedicació, o un increment de 3 dies a l’any més de mitjana que els residents poden viure a la residència.
Integració digital i simplificació administrativa
Un any enrera, els professionals del sistema sanitari no podien consultar les dades dels sistemes d’informació social, amb l’objectiu d’oferir una atenció més coordinada. Tampoc els professionals de l’àmbit social podien consultar les dades necessàries per agilitzar algunes prestacions socials. Per donar-hi resposta, l’estiu de l’any passat Drets Socials i Salut van interconnectar per primera vegada els seus sistemes d’informació, posant en funcionament algunes eines digitals pioneres com els microvisors Salut-Social, que permeten a professionals de tots dos àmbits consultar, de manera segura, dades rellevants sobre l’atenció d’una mateixa persona.
Això ja ha tingut un impacte directe en la reducció de tràmits: les persones ja no han de portar informes mèdics al servei de valoració de la dependència i la discapacitat, perquè els equips socials poden consultar-los directament. Tot plegat, suposa un estalvi de més de 130.000 visites anuals als CAP i una atenció més àgil i eficient.
En paral·lel, s’ha redissenyat tot el procés de valoració de la dependència per fer-lo més ràpid i senzill. Actualment, pot durar entre 12 i 18 mesos, però al novembre s’iniciarà una prova pilot en alguns territoris de Catalunya per reduir-lo considerablement.
Un nou model que transforma l’atenció a Catalunya
L’atenció integrada social i sanitària està transformant profundament la manera com Catalunya cuida les persones més vulnerables. Amb l’objectiu de continuar avançant de forma irreversible cap a aquest horitzó més integrat, actualment està en tràmit parlamentari la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), organisme que ha de garantir una atenció més coordinada a tota la població de Catalunya.
Més informació:Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS)
