Des que era un adolescent, l’enginyer industrial Cali Sanmartí s’ha entregat a la seva gran passió, la navegació. Va començar quan, amb els seus estalvis, va construir la seva planxa de vela amb la qual poder practicar windsurf a les platges de Palamós.
Des d’aquell moment, Sanmartí no ha deixat de navegar en tota classe d’embarcacions i ha arribat a fer la volta al món. Però té una altra passió, l’enginyeria. I com a enginyer, ha anat aplicant els coneixements tècnics adquirits per sortir de situacions d’alt risc en alta mar. Algunes d’aquestes experiències les explica en aquesta entrevista des de l’embarcació que pilota, actualment amarrada al Port de Badalona.
– Enginyer industrial… i navegant. Com casa això?
– Ara per ara potser soc 70% navegant i 30% enginyer, però les dues coses són vocacionals. Tinc la sort d’haver aconseguit estudiar la carrera d’enginyeria i convertir-me en navegant professional. Han estat les meves dues grans passions i il·lusions.
– Què t’ha aportat haver estudiat enginyeria per poder-te dedicar a la navegació?
– Moltíssim. Tots els coneixements de mecànica, resistència de materials, dinàmica de fluids…, per navegar són fonamentals, i haver estudiat una carrera d’enginyeria et dona aquesta base tècnica. No és un requisit indispensable, però evidentment és una plataforma per desenvolupar una tasca professional que m’ha obert moltes portes. Alhora, et dona un punt de vista molt bo per plantejar grans projectes com ara una volta al món o una expedició a l’Antàrtida, on hi ha moltes àrees a controlar i a tenir en consideració.
– En un vaixell deu haver-hi molta tecnologia on aplicar els teus coneixements en el teu dia a dia?
– Moltíssima. En aquest on estem, tenim des de veles, materials sofisticats, materials composite, que són fibres de carboni, tenim sistemes hidràulics per transmetre potència, els vaixells tenen motors de propulsió, la mecànica de fluids, ja que els perfils penetrants dintre d’un fluid són fonamentals, sigui l’aire o l’aigua. És a dir, acabes aplicant d’una manera o l’altra totes les àrees de l’enginyeria.
– I penses que tens cert avantatge al costat d’altres que potser no tenen aquesta visió d’organitzar projectes?
– Evidentment. La carrera d’enginyeria no és fàcil, però t’ofereix una metodologia i un mètode de treball. T’acostumes a portar projectes, a desglossar tasques…, i això és molt útil de cara a grans expedicions o projectes que a vegades duren anys, no simplement una regata d’un dia. Són anys de projecte per acabar fent una de les proves, com hem fet.
– A bord deveu haver d’aplicar també tecnologia per fer una gestió eficient de l’energia i de l’aigua, un tema plenament vigent aquest 2022?
-Sí, la veritat és que a nosaltres no ens ve de nou, en absolut. Quan estàs al mar, tot i que l’aigua salada és abundant, l’aigua dolça és un recurs molt escàs. Navegant sempre l’hem estalviat. Nosaltres vam fer la volta al món calculant uns 3,2 litres per persona al dia. És a dir, amb 7 litres d’aigua passàvem cada dia dues persones navegant, i això és una xifra que tens claríssima. Avui dia sembla que una xifra així a casa és totalment desorbitada, però es pot viure, i es pot fer una volta al món amb aquesta quantitat.
– Set litres, per beure, per cuinar i per higiene?
– Tenim potabilitzadores, que és tecnologia amb osmosis inversa on aconseguim fer de l’aigua salada aigua potable per beure. Però això té un cost energètic que també s’ha de tenir en compte. Per cuinar el menjar liofilitzat que pren molta aigua; per beure i hidratar-te molt, que és importantíssim, sobretot a les nits, que amb les guàrdies es necessiten cafès i begudes calentes. Però haig de dir que dutxes, poquetes.
– I amb l’energia com ho feu?
– L’energia també és un ben molt escàs. De la mateixa manera que tanco aixetes, tanco llums. He creuat l’Atlàntic amb el meu vaixell amb 70 litres de dièsel, que era combustible per arrencar el motor. L’únic que feia és arrancar el motor per carregar amb un alternador les bateries i optimitzar el consum energètic. Els ampers els comptes un a un. Avui dia tenim plaques solars, però no arreu són eficients. També tenim hidrogeneradors, unes hèlixs que posem a la popa. Amb això, podem carregar bateries i alimentar tota l’electrònica que necessitem per navegar. I, evidentment, ens movem amb el vent, que és la primera energia, l’eòlica, altament sostenible.
