L’humorista Bruno Oro està prorrogant el seu espectacle de Si o No? a la sala 9 del cinema Bosque al barri de Gràcia fins el proper 26 de febrer. El seu monòleg còmic dirigit per Alejandro Levis, que reivindica l’art de perdre’s enfront de l’exactitud que ens aporta Google Maps, està connectant amb el públic de totes les edats, i també amb els més joves de vint-i-pocs anys que acudeixen a veure l’espectacle.
“Potser el joves que em venen a veure venen amb els pares”, diu Oro en una entrevista a Catalunya Ràdio, “i és una bona manera que descobreixin el teatre, un món molt màgic i catàrtic”.
L’actor, de 44 anys, reivindica en el seu espectacle la nostra capacitat que teníem abans de que disposéssim dels smartphones de perdre’ns i d’improvisar, que la tecnologia ens ha tret. En el seu monòleg, Bruno es perd al llarg de 90 minuts mentre intenta explicar una anècdota real que li va passar en el primer viatge a Nova York el 1999, i que il·lustra perfectament la seva nostàlgia per aquells temps en què ens permetíem improvisar.
Curiosament, la mateixa tecnologia que ha fet perdre aquest punt d’aventura i del munt d’anècdotes que li va suposar el seu viatge quan no anava amb mòbil pel món, és el que l’ha donat a conèixer a un públic que el desconeixia.
Durant el pic de la pandèmia de Covid, Oro va començar a publicar vídeomonòlegs satírics sobre l’absurditat de moltes mesures que es van adoptar que va fer que fos conegut fora de les seves actuacions als programes Polònia, on interpreta personatges com Artur Mas o Cristiano Ronaldo, i a Vinagre de TV3. Un públic nou que prové de diferents punts d’Espanya o Llatinoamèrica.
A Oro l’encanta tenir el públic molt a prop, que li permet introduir un element d’improvisació i de sorpresa, especialment en aquesta sala on està ara actuant, “amb una mida perfecta per one man show”. “A mi m’agrada molt jugar, sentir les reaccions del públic i introduir tocs d’efecte nous”, explica l’autor del llibre “No somos gilipollas”. Segons l’artista, el seu públic arriba entregat i amb moltes ganes de riure “i jo els manipulo molt. És un espectacle molt viu”.